dbo:abstract
|
- Thomas Leo McCarey (Los Angeles, 3 d'octubre de 1898 - Santa Monica (Califòrnia), 5 de juliol de 1969) va ser un director de cinema i guionista estatunidenc guanyador de l'Oscar. Llicenciat en Dret, va exercir com a advocat en la seva joventut. Tanmateix, en tancar l'oficina en la qual treballava, de manera casual es va apropar al món del cinema on arribarà a ser un dels més grans talents del cinema en els anys 1930 i 40: va ser primer assistent del director Tod Browning, i després va escriure gags i diàlegs per als còmics de les pel·lícules de dos cintes de Hal Roach arribant a dirigir prou obres còmiques amb Charley Chase. Convertit en vicepresident i supervisor de tota la producció còmica del grup de Roach, va imposar un estil propi, precís i atent als detalls més nimis, vigilant personalment tota la producció abans de treure-la. I van ser precisament McCarey i Roach els que van treure la parella còmica formada per Stan Laurel i Oliver Hardy. En aquella època Stan Laurel era un còmic que guanyava 100 dòlars a la setmana, i Oliver Hardy interpretava obres menors. McCarey es va adonar del seu potencial còmic, i els va fer treballar junts. La primera pel·lícula que van interpretar junts va ser la pel·lícula còmica muda Slipping Wives (1927), que apareix en els crèdits oficialment dirigida per Clyde Bruckman, però que en realitat va ser escrita i dirigida per McCarey en sis dies. El 1929, el director es va passar als llargmetratges, convertint-se en un dels principals directors de comèdies dels anys 30, en les que es va distingir pel seu estil elegant i irònic. Cal destacar d'aquella època The Kid from Spain, 1932, probablement la millor pel·lícula d'Eddie Cantor, Duck Soup (1933), l'obra mestra dels Germans Marx, Ruggles of Red Gap (1935), que va donar l'oportunidad a Charles Laughton de realitzar una formidable interpretació en clau còmica, i La terrible veritat , (1937), una de les millors comèdies boges i sofisticades típiques dels anys 30. Les següents pel·lícules de McCarey com Going My Way (1944) o The Bells of St. Mary's (1945), malgrat els set Oscars que va guanyar la primera, no tenen aquest personalíssim segell del director. Després, McCarey va dirigir també pel·lícules de propaganda maccartista, com My Son John (1952) i Satan Never Sleeps (1962), encara que va recuperar la seva espurna habitual en la divertida comèdia Rally 'Round the Flag, Boys! (1958). (ca)
- Thomas Leo McCarey (Los Angeles, 3 d'octubre de 1898 - Santa Monica (Califòrnia), 5 de juliol de 1969) va ser un director de cinema i guionista estatunidenc guanyador de l'Oscar. Llicenciat en Dret, va exercir com a advocat en la seva joventut. Tanmateix, en tancar l'oficina en la qual treballava, de manera casual es va apropar al món del cinema on arribarà a ser un dels més grans talents del cinema en els anys 1930 i 40: va ser primer assistent del director Tod Browning, i després va escriure gags i diàlegs per als còmics de les pel·lícules de dos cintes de Hal Roach arribant a dirigir prou obres còmiques amb Charley Chase. Convertit en vicepresident i supervisor de tota la producció còmica del grup de Roach, va imposar un estil propi, precís i atent als detalls més nimis, vigilant personalment tota la producció abans de treure-la. I van ser precisament McCarey i Roach els que van treure la parella còmica formada per Stan Laurel i Oliver Hardy. En aquella època Stan Laurel era un còmic que guanyava 100 dòlars a la setmana, i Oliver Hardy interpretava obres menors. McCarey es va adonar del seu potencial còmic, i els va fer treballar junts. La primera pel·lícula que van interpretar junts va ser la pel·lícula còmica muda Slipping Wives (1927), que apareix en els crèdits oficialment dirigida per Clyde Bruckman, però que en realitat va ser escrita i dirigida per McCarey en sis dies. El 1929, el director es va passar als llargmetratges, convertint-se en un dels principals directors de comèdies dels anys 30, en les que es va distingir pel seu estil elegant i irònic. Cal destacar d'aquella època The Kid from Spain, 1932, probablement la millor pel·lícula d'Eddie Cantor, Duck Soup (1933), l'obra mestra dels Germans Marx, Ruggles of Red Gap (1935), que va donar l'oportunidad a Charles Laughton de realitzar una formidable interpretació en clau còmica, i La terrible veritat , (1937), una de les millors comèdies boges i sofisticades típiques dels anys 30. Les següents pel·lícules de McCarey com Going My Way (1944) o The Bells of St. Mary's (1945), malgrat els set Oscars que va guanyar la primera, no tenen aquest personalíssim segell del director. Després, McCarey va dirigir també pel·lícules de propaganda maccartista, com My Son John (1952) i Satan Never Sleeps (1962), encara que va recuperar la seva espurna habitual en la divertida comèdia Rally 'Round the Flag, Boys! (1958). (ca)
|
rdfs:comment
|
- Thomas Leo McCarey (Los Angeles, 3 d'octubre de 1898 - Santa Monica (Califòrnia), 5 de juliol de 1969) va ser un director de cinema i guionista estatunidenc guanyador de l'Oscar. Llicenciat en Dret, va exercir com a advocat en la seva joventut. Tanmateix, en tancar l'oficina en la qual treballava, de manera casual es va apropar al món del cinema on arribarà a ser un dels més grans talents del cinema en els anys 1930 i 40: va ser primer assistent del director Tod Browning, i després va escriure gags i diàlegs per als còmics de les pel·lícules de dos cintes de Hal Roach arribant a dirigir prou obres còmiques amb Charley Chase. (ca)
- Thomas Leo McCarey (Los Angeles, 3 d'octubre de 1898 - Santa Monica (Califòrnia), 5 de juliol de 1969) va ser un director de cinema i guionista estatunidenc guanyador de l'Oscar. Llicenciat en Dret, va exercir com a advocat en la seva joventut. Tanmateix, en tancar l'oficina en la qual treballava, de manera casual es va apropar al món del cinema on arribarà a ser un dels més grans talents del cinema en els anys 1930 i 40: va ser primer assistent del director Tod Browning, i després va escriure gags i diàlegs per als còmics de les pel·lícules de dos cintes de Hal Roach arribant a dirigir prou obres còmiques amb Charley Chase. (ca)
|