| prop-ca:tipus
|
- 60000.0
- 72000.0
- Muntanya mitjana articulada pels rius Fluvià i Ser. Morfologies produïdes pel vulcanisme quaternari. Mosaic de conreus, pastures, boscos, masies i petits nuclis urbans.
- Muntanyes amb densa coberta forestal i cingleres escèniques. Vall del Llémena i plans de Canet d'Adri amb paisatge rural poc alterat. Turons volcànics destacats.
- Depressió oberta amb masses forestals als vessants de les serres que l'encerclen. Conreu d'oliveres i avellaners. Nuclis de població de caràcter rural i residencialisme per la proximitat de Reus.
- Plana agrícola tancada per un amfiteatre de muntanyes. Conreus de cereals i vinyes. Polígons industrials a Valls i el Pla de Santa Maria.
- Franja de costa baixa densament urbanitzada en primera línia i amb zona agrícola interior de conreus llenyosos
- Plana agrícola diversa i heterogènia on predominen els conreus llenyosos de regadiu. Contrast amb els usos industrials dels complexos petroquímics.
- Alternança de serres, valls i planes. Costa escarpada, rocosa, amb penya-segats, que s’obre per donar lloc a cales i badies. Coberta forestal densa, de pinedes, alzinars i suredes. Gran desenvolupament turístic.
- Muntanya mediterrània amb relleu agrest i altituds prop de 700 m. Vegetació amb brolles, garrigues termòfiles i alzinars. El riu de Llastres estructura el sector nord, i una xarxa de barrancs al sud. Nuclis urbans petits.
- Franja de pendent moderat, majoritàriament boscosa, tret del fons de les valls principals, en què els conreus herbacis i les pollancredes alternen amb els usos residencials i industrials.
- Muntanya mitjana amb les valls de la ribera Salada i els seus afluents. Hi domina el bosc i, als replans, els camps de conreu. No hi ha gaires nuclis urbans: el poblament és ben dispers, en forma de grans masies.
- Valls altes d'origen glacial amb un paisatge barreja de cultius, pobles i ribera fluvial. Xarxa de petits pobles al fons de vall, a mig vessant o en valls laterals.
- Petites planes i terrasses fluvials vertebrades pel riu Gaià amb vegetació de ribera. Conreu de vinya i pinedes de pi blanc i brolles mediterrànies. El monestir de Santes Creus és un element significatiu.
- Terrasses baixes de les riberes de la Noguera Ribagorçana i el Segre fins l'aiguabarreig amb l'Ebre. Petites parcel·les centenàries d'horta. Poblament concentrat en ciutats i dispers en l'horta.
- Cingleres de paret calcària que es precipiten fins a estretes valls. Gran dissimetria entre l'obaga i la solana, entre el marge esquerre de la vall del Segre, boscosa i ombrívola, i la lluminosa vall de Josa. El túnel del Cadí creua la serralada.
- Paisatge mediterrani de muntanya baixa calcària amb brolles i garrigues. Plana al·luvial del curs baix del riu Ter. Litoral amb cordons dunars, llacunes i maresmes. Paisatge agrícola ric i divers.
- Pobles endinsats en valls amagades al peu dels relleus més suaus dels Pirineus. Altiplans cultivats i paisatge de les hidroelèctriques.
- Pendents suaus estructurades per uns petits barrancs que s'encaminen cap al riu Ebre. Paisatge rural d'oliverars, marges, pinedes, màquies i garrigues. Paisatge semiurbà en les proximitats de Tortosa.
- Àmplia vall d'un paisatge de muntanya seca, amb paisatge urbà de la Seu d'Urgell al bell mig. Supervivència del sector agrari que manté un paper d'equilibri entre la ciutat, els pobles i els vessants forestals de les muntanyes.
- Paisatge agroforestal, molt ondulat i marcat pel pas de l'Anoia i el Riudebitlles. S'hi conrea vinya, cereal i alguns fruiters de secà. Les indústries i els molins a les terrasses fluvials i els grans cellers de cava al camp completen aquest paisatge.
- Valls estretes separades per serres i turons de vessants suaus. Nuclis de població agrícoles a les vores de les rieres de Riudecols i de Riudecanyes. Conreus de secà. Pinedes de pi blanc i brolles d'estepes i brucs.
- Terreny ondulat solcat per torrents i rieres. Mosaics agroforestals de camps de cereals i pinedes de pi blanc amb alzines. Plana fluvial del Ter amb conreus de regadiu. Poblament dispers.
- Valls d'Ulldemolins i Cornudella de Montsant excavades en materials tendres eocènics. Vegetació mediterrània de carrascars i brolles, en altiplans i solells, i pinedes i rouredes en les obagues. Conreus al fons de les valls.
- Serres baixes, suaument ondulades. Boscos característics de suredes, zones vitivinícoles. Petits nuclis de població d’origen medieval.
- Conjunt muntanyós de roquissars en dos esglaons i un replà. Congostos de la Noguera Ribagorçana i la Noguera Pallaresa. Cultius en la vall d'Àger i la Conca de Meià. Poblament rural i escàs.
- Paisatge obert, suaument ondulat i parcialment recobert per una vegetació humida i esponerosa vora de les diverses rieres que el travessen. Forma un mosaic de camps i bosquets que acull nuclis de població no gaire grans i distribuïts.
- Paisatge de costa granítica amb alguns penya-segats i una plana litoral estreta, ocupada per poblacions turístiques i infraestructures. L'activitat agrícola, actualment residual, es caracteritzava pels hivernacles amb maduixots a mig vessant, enmig d'un vigorós terreny forestal.
- Paisatge muntanyós poblat per pins i alzines i solcat per torrents tributaris del Llobregat, amb cingleres i superfícies planes aixecades. Diverses urbanitzacions esquitxen el paisatge.
- Territori planer, amb relleus molt suaus i horitzons rectilinis. Els regadius a gran escala i han transformat les terres cerealistes en hortes i vergers. Poblacions més destacades en les principals vies de comunicació i la resta estan lligades a les activitats agrícoles i les explotacions ramaderes
- Serres i turons amb fort pendent i paisatge sec i aspre. Mirador sobre la plana del Baix Penedès. Pinedes de pi blanc, claps d'alzinar i de roureda de fulla petita, cultiu de la vinya. Restes de patrimoni històric abandonat. Grans urbanitzacions disperses.
- Territori planer entre els rius Noguera Ribagorçana i Segre i el primer estrep prepirinenc, amb el riu de Farfanya com a corredor. Territori agrícola amb transformació recent en regadiu amb cultius extensius herbacis.
- Massís dominant de la serralada prelitoral. Relleu abrupte i frondoses boscúries, amb vegetació de muntanya mediterrània humida i centreeuropea.
- Plana litoral amb pinedes de pi blanc, màquies de garric i margalló, brolles i els prats secs de llistó. Urbanitzacions en la franja litoral. Costa baixa amb llargues platges sorrenques. Petita plana deltaica a la desembocadura del riu Llastres.
- Successió de diferents serralades de muntanya mitjana, amb orientacions paral·leles d'est a oest, on destaquen el mosaic entre boscos i camps i la presència d'alguns poblets, masies aïllades i torres de guàrdia.
- Plana ondulada de petites carenes i valls que està urbanitzada en franges, seguint les valls fluvials i els principals eixos de comunicació. Grans polígons industrials i logístics a les parts més planeres, i retalls forestals en les parts més enlairades.
- Paisatge urbà continu que inclou des de terrenys planers dels al·luvions del Llobregat i el Besòs fins a turons i terrenys més o menys ondulats de la falda de la serralada litoral.
- Terres planeres de relleu lleugerament ondulat amb més altitud i vegetació a llevant i conreu de regadiu a ponent. Molins hidràulics d'origen medieval. Poblament dispers i rural, amb Agramunt i Guissona d'origen castral.
- Alineació de relleus suaus de guixos i gresos. Parcel·les agrícoles paral·leles a l'aflorament dels guixos. Les escasses bosquines alternen amb camps de cereals. Poblament escàs, sense cursos fluvials i escassa xarxa viària. Predomini agrícola amb algunes granges.
- Litoral rocós amb grans penya-segats, articulat per cales i petites badies. Muntanya mediterrània amb relleus de poca alçada. Grans extensions de brolles, vinyes i oliveres.
- Plana al·luvial aprofitada tant per a l'agricultura de reg com per a la plantació de pollancredes, així com per diverses indústries. La unitat és creuada per nombroses infraestructures.
- Dues serres paral·leles a la costa amb una fossa tectònica que les separa amb importants vies de comunicació. Franja estreta de costa amb sectors de turisme i construcció. Interior agrícola de crítics, oliveres i cereals.
- Cingleres calcàries, amb gresos vermells intercalats. Zones amb roca nua fins a zones molt forestades, generalment amb pinedes. A peu de cinglera hi ha nombroses urbanitzacions.
- Relleus graonats en plataforma estructural. Carenes allargassades amb valls estretes. Conreus fruiters de secà, garriga i brolles arbrades de pi blanc. Construccions de pedra seca amb bancals en zones de pendent.
- Trets distintius
- Paisatge abrupte d'un rocam conglomerat vermellós, que forma uns cims arrodonits característics. Hi predomina el bosc.
- Plana amb pendents suaus. Paisatge rural de secà amb predomini d'olivera i desenvolupament de crítics. Important patrimoni construït, torres de defensa i construccions rurals de pedra en sec.
- Massís de materials calcaris amb relleu molt abrupte. Fons escènic més visible de les Terres de l'Ebre. Vessant oriental molt escarpada i amb moltes cingleres. Vessant occidental amb vegetació abundant, rius i gorgues profundes.
- Territori aïllat de muntanya mediterrània. Petits pobles dispersos, barrancs profunds, caràcter fronterer.
- Prepirineu aïllat, d’orografia trencada. Gegants calcaris entre el Port del Comte i el Cadí. Cingles que es precipiten cap a la vall del Segre.
- Paisatge obert de plana agrícola, suaument ondulada, dominat per l'agricultura de vinya de parcel·les petites, amb suaus elevacions i torrents intercalats. Grans infraestructures de comunicació creuen la part més planera.
- Paisatge tancat de cingles i parets de roca calcària només obert pel pantà d'Oliana i les valls per damunt de Coll de Nargó i Organyà. Històric territori de pas amb el congost més llarg del Prepirineu català.
- Profundes barrancades que alternen amb carenes en forma d'esquena d'ase que suporten les carreteres i nombroses urbanitzacions. L'activitat agrícola se circumscriu a les fondalades i la vegetació natural, molt alterada, es compon, bàsicament, de pinedes i matollars.
- Extensa plana litoral encerclada per relleus calcaris. A la façana costanera hi ha nuclis urbans, penya-segats i platges, i a l'interior, conreus de vinya i fruiters de secà que van cedint terreny davant la intensa urbanització.
- Vall aïllada en el tram final del riu Sió des d'Agramenunt fins al Segre. Cultius herbacis de regadiu i secà en parcel·les típiques d'horta i abancalades en el lleu pendent ondulat de les serres. Poblament rural alineat al llarg del curs del riu.
- Paisatges de l'Alt Pirineu en mestissatge amb el Prepirineu calcari i el paisatge cerdà. L'altiplà de Lles conserva antics i extensos paisatges cultivats. Pobles d'arquitectura tradicional de pedra i pissarra situats en posició vigilant del Cadí i de la plana de l'Urgellet.
- Muntanya emblemàtica de conglomerats molt consolidats i amb un relleu característic amb nombroses cingleres i agulles arrodonides. La vegetació d'alzinar muntanyenc a les canals ombrívoles i de brolla a les parts baixes i més exposades.
- Clima mediterrani subàrid. Territori forestal amb alguns conreus de secà als fons de vall i de regadiu a les terrasses fluvials. Doble poblament a la vora del riu i en terres planes elevades de conreu.
- Àrea excavada per l'erosió del riu Anoia i els seus afluents, rodejada per diversos turons i serres d'alçada moderada. Hi destaquen els conreus de secà, la trama urbana d'Igualada, nombroses fàbriques antigues i polígons industrials i de serveis més recents.
- Alta muntanya pirinenca articulada pel riu Freser. Prats alpins i mosaic de boscos caducifolis i prats de dall dels fons de vall. Petits nuclis de població.
- El riu Llobregat travessa la unitat de nord a sud i acull a la seva vora poblacions amb un passat industrial recent. Les parts més allunyades del riu, amb turons boscosos, rieres i replans conreats, són menys poblades i acullen poblets i masies que centren la seva economia en les activitats agropecuàries.
- Darrer gran congost de la Noguera Pallaresa. Paisatges forestals combinats amb paisatges rocallosos de parets i cingles. Poblacions de molt petites dimensions amagades als replecs del relleu.
- Zona de relleu abrupte i acinglerat on domina un paisatge de muntanya alta al nord, amb una vegetació força densa i alguns prats. Al sud, alguns altiplans i serres formen un paisatge de muntanya mitjana.
- Alta muntanya d'esquistos i pissarres amb importants complexos lacustres. Pobles compactes envoltats de prats. Variada diversitat d'hàbitats d’espècies protegides.
- Serra amb grans cingleres, monòlits i balmes. Profunds barrancs destacant el congost de Fraguerau. Espai agrícola a la rodalia dels nuclis de població. Mostres d'intensa activitat agrícola en el passat.
- Espai urbanitzat extens amb una densa xarxa d'infraestructures de comunicació. Indústries petroquímiques. Paisatge periurbà entre Reus i Tarragona.
- Conca d'erosió dels rius Anguera i Francolí. Els materials predominants són margues, gresos i lutites. Paisatge eminentment agrícola, especialment vitivinícola.
- Plana agrícola oberta al mar i envoltada per un amfiteatre de muntanyes. Sediments al·luvials dels rius Muga i Fluvià. Zona humida d'aiguamolls d'importància internacional. Desenvolupament urbanístic en l'eix Figueres-Roses.
- Faixa de costa baixa densament urbanitzada. Pinedes de pi blanc, fragments de garriga i de màquies de margalló en els petits turons allunyats de la costa. Àrea de conreu petita i fragmentada.
- Plana suaument ondulada entre les muntanyes amb paisatge agroforestal i clapes de bosc. Empremta d'activitat volcànica. Àrees endorreiques amb zones humides i inundables. Àrees industrials i de serveis vinculades a l'aeroport i el corredor d'infraestructures.
- Paisatge de transició entre el fluvial i l'interior continental i elevat de la plataforma garriguenca. Terrasses mitjanes al marge del riu Segre amb zones humides i terres agrícoles de regadiu recent, paisatge de secà cerealista en la meitat nord de clima mediterrani semiàrid, i fruiters de secà en petites valls al sector sud.
- Paisatge encaixonat per la Noguera Pallaresa i la Noguera Ribagorçana. Muntanyes maselles, recobertes de pastures verdes a l’estiu i nevades a l’hivern. Destaquen el romànic de la Vall de Boí i les transformacions de la Vall Fosca.
- Muntanyam calcari format per cingleres, serres agrestes i escarpades. Gorges, barrancs i saltants d’aigua, del Llierca i de la Muga. Varietat d’ambients forestals. Ermites, petites esglésies i petits pobles disseminats.
- Plana agrícola amb una xarxa de torrents paral·lels. Conreus llenyosos que alternen amb fruiters i hortalisses de regadiu. Nuclis de població rurals amb creixement residencial, industrial i comercial.
- Contraforts muntanyosos del Prepirineu, coberts de boscos, format per una successió de serrats i replans de vocació agrària i forestal, travessats pel riu Cardener. A excepció de la ciutat de Solsona, el poblament hi és dispers i de poca entitat, organitzat principalment en grans masies.
- Franja de costa estreta i llarga alternant petits penya-segats, platges pedregoses i nuclis turístics. Interior de muntanyes arbrades, oliveres, barrancs. Parts transformades per urbanitzacions i infraestructures.
- Muntanya baixa mediterrània amb predomini forestal de suredes, alzinars i pinedes amb màquies i brolles. Àrees agrícoles en les terrasses al·luvials del Ter. Nuclis de població a les àrees perifèriques.
- Plana intensament conreada i molt poblada on coincideixen nuclis urbans, zones industrials, camps de conreu, explotacions ramaderes i alguns turons testimoni. El riu Ter travessa bona part de la plana i ha facilitat el desenvolupament industrial de nuclis riberencs.
- Muntanya metropolitana isolada i envoltada de teixit urbà i industrial. Vegetació de brolla i pineda esclarissada al solell i alzinar amb roures a l'obac.
- Relleu modelat pels cursos alts dels rius Gaià i Corb amb una cota mitjana d'uns 700 m. Predomini dels conreus herbacis de secà. Algunes pinedes de pi blanc i pinassa. Paper rellevant de la ramaderia
- Massís calcari amb fondos o barrancs enfonsats i algunes planes argiloses. Vegetació de màquia litoral, arbustos i margalló, juntament amb boscos de pi blanc. Diverses urbanitzacions i nuclis urbans voregen l'àmbit.
- Mitjana i alta muntanya amb relleu de formes massives però suaus i valls aïllades i profundes. Pobles d'aire medieval entre paratges d'antigues pastures, deveses i feixes de conreu delimitades per murs de pedra seca.
- Alta muntanya amb modelat glacial i boscos de pi negre, neretars i prats alpins. Els cursos fluvials del Ter i el Ritort articulen les vies de comunicació.
- Altiplà vorejat per cingleres. Vegetació densa i esponerosa, mosaic de conreus herbacis, pastures i boscos. Fons escènics emblemàtics.
- Relleu pla agrari amb predomini dels conreus de regadiu de fruita dolça. Assentament disseminat proper al riu Ebre herència de les antigues sénies i nuclis urbans compactes.
- Relleu trencat, de baixes serres i turons amb vessant s fortament inclinats. Predomini del conreu de la vinya amb edificis emblemàtics de cellers. Vegetació mediterrània poc densa. Nuclis rurals i compactes.
- Estructura reticular de paisatges agrícoles de la plana creuats pel riu Segre, entre el bressol dels colors lluminosos de la solana i el verd penetrant de l’obaga, culminats per alts cims. Pobles distribuïts al redós de la plana, amb Puigcerdà en posició estratègica.
- Serres encinglerades, cims planers i depressions. Destaquen les alineacions calcàries fortament plegades i poblades per pins i matollars, i les depressions argiloses dedicades al cereal, on hi ha la majoria de masies i pobles.
- Relleu abrupte i altituds moderades amb unes morfologies singulars. Predomini del paisatge forestal i arbustiu acompanyat de brolles i garrigues.
- Plana litoral i el solell de relleu més amable de la serralada litoral. Un continu urbà ressegueix la costa i les petites valls de rieres connecten els nuclis de mar amb els de muntanya. A les parts baixes es manté l'agricultura d'hivernacle, mentre que als vessants i a les parts altes hi ha pinedes, brolles i vinya.
- Vall del riu Llobregós i relleus suaus entre el Sió i el Segre amb una estructura longitudinal de materials. Ocupació densa de conreus de secà. Poblament rural dispers.
- Baixa muntanya mediterrània, relleu abrupte i cingleres panoràmiques de la serra de la Figuera. Vegetació de brolles de romaní i pinedes de pi blanc. Xarxa minsa de barrancs i torrents, l'Ebre creua el Pas de l'Ase.
- Relleu força abrupte i altituds moderades amb nombrosos cingles i profunds barrancs. Grau d'exposició visual elevat des de gran nombre de nuclis de població i infraestructures viàries. Sòl agrícola limitat en petites valls.
- Caràcter muntanyós amb relleu abrupte i altituds prop de 1.000 m. Predominen materials calcaris, pinedes de pi blanc i vegetació de caràcter arbustiu. El riu Gaià travessa el territori de nord a sud.
- Serres baixes mediterrànies properes al mar on coexisteix una combinació d'urbanitzacions i de pinedes de pi blanc. La vegetació té un aspecte força degradat.
- Costa alta de grans penya-segats articulats amb petites cales, moltes urbanitzades. Vegetació molt densa i compacta, boscos de suros, alzines i pins. Centres turístics a la costa i urbanitzacions en el paisatge forestal.
- Paisatge forestal amb algunes zones on s'han obert tessel·les llaurades enmig dels boscos. Profundament despoblat. Forestal només transformat pel recent pantà de Rialb.
- Conca intrapirinenca envoltada de massissos calcaris. La Noguera Pallaresa ha estat durant segles el camí de pas de matèries i persones del Pirineu. Paisatge mineral de gran interès geològic i paleontològic.
- Relleus suaus formats per valls amples de fons pla i per turons i altiplans d'alçades modestes. Parel·lacions agrícoles allargassades i estretes. Activitats extractives de graves i còdols del riu Corb.
- Serres escèniques de l'Alt Empordà. Xarxa hidrogràfica formada per molts rius, rieres i torrents. Boscos caducifolis i alzines, matollars i prats de pastura.
- Valls d'origen glacial. Model urbanístic associat als equipaments d'esquí i a la centralitat de Viella, polaritat econòmica i de serveis. Extenses pastures dels vessants de solana, en contrast cromàtic amb les denses pinedes de les obagues.
- Relleus trencats en uns successió de valls i turons allargassats. Vessants agrícoles amb terrasses i murs de pedra seca, cabanes de volta i masos. Abundància de pedreres. Poblament rural i escàs.
- Fort gradient d'altitud entre els cims i el fons de vall estructurat per la Garona. Paisatges agroforestals rics i clima atlàntic.
- Àmplia plataforma subhoritzontal amb vessants més o menys escarpats. Predominen els camps de cereals i no hi ha infraestructures destacades.
- Plana entre les serralades litoral i prelitoral, solcat pel Llobregat i la riera de la Magarola. El paisatge és dominat per grans polígons industrials, nuclis urbans i urbanitzacions.
- Estret del riu Ebre amb alguns conreus de regadiu i de secà de vinya i olivera a l'altiplà. Boscos de pinedes de pi blanc i brolles de romaní. Formacions sobre roca calcària del riu Canaletes.
- Serres marginals prepirinenques combinant rocam i aigua pels pantans del Segre, Noguera Pallaresa i Noguera Ribagorçana. El Segre forma una vall encaixonada on les ribes es presten al rec i a l'establiment humà.
- Serralada litoral contínua que separa la plana vallesana del litoral. Relleus arrodonits per la roca essencialment granítica, vegetació de pineda.
- Plana agrícola amb petites serres i turons de pendents molt suaus. Predomini del conreu de la vinya amb conreus herbacis al sud. El principal curs fluvial és la riera de la Bisbal. Gran nombre de vies de comunicació.
- Relleu pla de confluència de medi natural i humà. Gran part de zones naturals protegides. Caràcter agrícola amb conreu d'arròs i construccions disseminades.
- Plana on encara té força pes l'agricultura d'horta o reg, malgrat la pressió de les infraestructures, els polígons i els nuclis urbans. A la franja costanera hi ha importants llacunes i aiguamolls, abans abundants.
- Relleu planer, suaument ondulat. Granits i pissarres en la fossa de Falset-Marçà, i roques calcàries i materials sedimentaris a les planes i a les serres. Paisatge agrícola constituït per un mosaic de vinya, olivera, avellaner i ametller. Vegetació espontània.
- Paisatge de muntanya, amb forts plegaments alpins que li confereixen un cert aspecte abrupte i escarpat. Els nuclis de població són menuts, però ben repartits pel territori.
- Muntanya mitjana de serres i valls paral·leles articulades pel riu Ter i el Freser amb colònies industrials. Boscos caducifolis i pinedes montanes.
- Relleu planer, tot i alguns turons i el pas del Cardener i el Llobregat, origen d'una important indústria. Tradicionalment, l'agricultura, de secà i de regadiu, ha estat l'ocupació principal de la zona, però ha anat cedint pas al creixement de zones residencials, infraestructures i polígons industrials al voltant de Manresa i els pobles veïns.
- Mosaic agroforestal de conreus herbacis i clapes de bosc mixt. Paisatge condicionat per l'àrea urbana de Girona amb grans infraestructures de transport i comunicacions, i paisatges periurbans diversos.
- Muntanya mediterrània amb relleu abrupte i altituds prop de 1.000 m. Materials calcaris amb moles envoltades per cinyells de cingles. Vegetació amb pinedes de pi blanc, garrigues i brolles de romaní. Poc habitat amb espais agrícoles en petites valls i replans interiors.
- Coster occidental de l'altiplà de la Segarra. Conreus herbacis de secà. Poblament força fragmentat en molts nuclis dispersos. Nombrosos castells en turons. Està travessat per un corredor d'infraestructures i comunicacions.
- Barrancs i valls que descendeixen de les serres al riu Algars. Al sud, els Plans d'Horta amb agricultura de secà. Paisatge agroforestal amb conreu tradicional de cereals, vinya i olivera.
- Paisatge força muntanyós, amb valls i serrats de poca volada; en alguns punts destaquen els runams salins, testimoni de l'extracció minera de sal sòdica i potàssica.
- Muntanya baixa i mitjana de materials granítics. Predomini de les cobertes forestals. Plantacions d'espècies forestals amb aprofitaments industrials. Grans embassaments de Sau, Susqueda i el Pasteral.
- Altiplà elevat amb petits pobles i masies aïllades, on predomina el conreu cerealista amb boscúries humides d'alzines, roures i pi roig en la perifèria.
- Fossa tectònica amb un mosaic de cultius i agroforestal. Parcel·les agrícoles petites i estructurades amb murs de pedra en sec, masos i casetes disseminades.
- Plana d'inundació i terrasses baixes del riu Llobregat. La vall ha estat ocupada per un corredor d'infraestructures, diversos nuclis urbans i polígons industrials. La presència dels conreus d'horta i fruiters, abans abundant, ha quedat reduïda als dos costats del riu.
- Muntanyes baixes entre les planes agrícoles de vinya, oliveres, ametllers i avellaners. Abandonament agrícola en els turons i serres colonitzats per la vegetació.
- Tram mitjà del riu Segre amb un altiplà amb valls obertes i planeres. Agricultura tradicional de secà que alterna amb regadiu en algunes parcel·les. Viles mercaderes intermediàries entre la plana i la muntanya.
- Terrasses fluvials del riu Ebre, canals de reg i zones humides. Paisatge agrícola i paisatge transformat en sòl urbà i infraestructures. Patrimoni cultural vinculat a l'aigua.
- Paisatge mediterrani continental solcat per la vall del Segre. Horta i conreus a banda i banda del riu combinats amb abundant vegetació de ribera i cingles calcaris que determinen el final del congost del Segre.
- Plana a l'oest de Lleida regada per diversos canals. Predomini agrícola amb parcel·les de grans dimensions. Atracció enoturística de Raimat.
- Altiplà amb suaus ondulacions. Domina l'espai agroforestal sobretot pel conreu de la vinya amb sectors d'olivera i ametller.
- Suaus relleus que connecten la plataforma d’Almenar–Alguaire amb la Noguera Ribagorçana i Segre. Predomini de cultius de fruita dolça amb cultius herbacis extensius. Els sistema urbà de Lleida altera la unitat, amb poblament més dispers i rural cap al nord.
- Relleus ondulats i suaus, amb turons i un mosaic de parcel·les agrícoles actualment de regadiu de passat àrid. Poblament rural concentrat en el límit oriental, prop del Segre.
- Paisatge lacustre d'origen glacial i de grans fons escènics. Nombrosos estanys i salts d'aigua. A les zones baixes l'entrellaçament dels cursos d'aigua donen lloc a les aigüestortes. Baix grau d'antropització, però amb impactes d'infraestructures hidroelèctriques.
- Relleu de serres ondulades i turons de baixa altitud. Pinedes i grans urbanitzacions en el sector occidental i agricultura en el nord i llevant. Espais naturals en la faixa costanera sotmesa a creixement urbanístic.
- Muntanya baixa de transició amb alternança de serres i valls. Coberta forestal que predomina cap a l'oest. Sòl agrari a les planes del riu Manol. Trama urbana d'origen medieval.
- Paisatge lacustre de l'estany, urbà, agroforestal històric articulat per masies, veïnats i petits nuclis rurals, i granges agro-ramaderes.
|
| dbo:abstract
|
- Llista de les unitats de paisatge definides en els catàlegs de paisatge dels plans territorials de Catalunya. El mapa de paisatges inclou tot el territori, amb tot tipus de paisatge, rural, urbà o periurbà, d'acord amb la definició del Conveni europeu del paisatge: àrea, tal com la percep la població, el caràcter de la qual és resultat de la interacció de factors naturals i humans. Els paisatges estan protegits per la Llei 8/2005, de 8 de juny, de protecció, gestió i ordenació del paisatge de Catalunya, que preserva els seus valors naturals, patrimonials, científics, econòmics i socials. Entre l'any 2008 i 2013 el Departament de Territori i Sostenibilitat ha aprovat 5 catàlegs per àmbits funcionals territorials, quedant pendents els corresponents a la Regió Metropolitana i les Comarques Centrals. En total, el mapa de paisatges de Catalunya defineix 135 unitats delimitades a partir de les característiques de naturalesa ambiental, cultural, perceptiva i simbòlica, i les continuïtats del paisatge que li confereixen una idiosincràsia diferenciada. Les dades dels dos plans pendents d'aprovació són provisionals. (ca)
- Llista de les unitats de paisatge definides en els catàlegs de paisatge dels plans territorials de Catalunya. El mapa de paisatges inclou tot el territori, amb tot tipus de paisatge, rural, urbà o periurbà, d'acord amb la definició del Conveni europeu del paisatge: àrea, tal com la percep la població, el caràcter de la qual és resultat de la interacció de factors naturals i humans. Els paisatges estan protegits per la Llei 8/2005, de 8 de juny, de protecció, gestió i ordenació del paisatge de Catalunya, que preserva els seus valors naturals, patrimonials, científics, econòmics i socials. Entre l'any 2008 i 2013 el Departament de Territori i Sostenibilitat ha aprovat 5 catàlegs per àmbits funcionals territorials, quedant pendents els corresponents a la Regió Metropolitana i les Comarques Centrals. En total, el mapa de paisatges de Catalunya defineix 135 unitats delimitades a partir de les característiques de naturalesa ambiental, cultural, perceptiva i simbòlica, i les continuïtats del paisatge que li confereixen una idiosincràsia diferenciada. Les dades dels dos plans pendents d'aprovació són provisionals. (ca)
|
