| dbo:abstract
|
- El Mahabharata (Sànscrit (IAST) महाभारत), tradicionalment atribuïda a Vyasa, és una de les dues poesies èpiques en sànscrit de l'itihasa o poesia èpica índia, sent l'altre el Ramayana. El títol es pot traduir com "el gran conte de la dinastia Bhrata". Segons el Mahabharata mateix, el conte s'estén d'una versió més curta de 24.000 versos anomenats simplement Bhrata. A més de la narrativa èpica de la guerra de Kurukshetra i els destins dels Kauraves i els Pandaves, el Mahabharata conté molt material filosòfic i devocional, com una discussió dels quatre "objectius de vida" o purusharthas (12.161: dharma (acció correcta), artha (propòsit), kama (plaer), i mokxa (alliberament)). Entre els treballs i històries principals que formen part del Mahabharata figuren el Bhagavad Gita, la història de Damayanti, una versió abreujada del Ramayana, i el Rishyasringa, sovint considerat com una obra en si mateixa. Hi ha hagut molts intents de desenredar la seva evolució històrica i les capes que el componen, i es considera que les parts conservades més antigues del text no són anteriors al 400 aC, encara que l'origen de la història probablement prové dels segles IX i VIII aC. El text amb la seva forma final prové del voltant del segle IV, durant el primer Imperi Gupta. El Mahabharata és l'èpica més llarga en sànscrit, amb una versió llarga de més de 100,000 shloka o 200.000 línies de vers individual (cada shloka és una parella), i llargs passatges en prosa. Amb 1,8 milions de paraules en total, el Mahabharata té unes deu vegades la llargada de la Ilíada i L'Odissea juntes, o al voltant de quatre vegades la llargada del Ramayana, i s'ha comparat la importància del Mahabharata per la civilització mundial amb la Bíblia, els treballs de William Shakespeare o Homer, el teatre de l'Antiga Grècia, o l'Alcorà. (ca)
- El Mahabharata (Sànscrit (IAST) महाभारत), tradicionalment atribuïda a Vyasa, és una de les dues poesies èpiques en sànscrit de l'itihasa o poesia èpica índia, sent l'altre el Ramayana. El títol es pot traduir com "el gran conte de la dinastia Bhrata". Segons el Mahabharata mateix, el conte s'estén d'una versió més curta de 24.000 versos anomenats simplement Bhrata. A més de la narrativa èpica de la guerra de Kurukshetra i els destins dels Kauraves i els Pandaves, el Mahabharata conté molt material filosòfic i devocional, com una discussió dels quatre "objectius de vida" o purusharthas (12.161: dharma (acció correcta), artha (propòsit), kama (plaer), i mokxa (alliberament)). Entre els treballs i històries principals que formen part del Mahabharata figuren el Bhagavad Gita, la història de Damayanti, una versió abreujada del Ramayana, i el Rishyasringa, sovint considerat com una obra en si mateixa. Hi ha hagut molts intents de desenredar la seva evolució històrica i les capes que el componen, i es considera que les parts conservades més antigues del text no són anteriors al 400 aC, encara que l'origen de la història probablement prové dels segles IX i VIII aC. El text amb la seva forma final prové del voltant del segle IV, durant el primer Imperi Gupta. El Mahabharata és l'èpica més llarga en sànscrit, amb una versió llarga de més de 100,000 shloka o 200.000 línies de vers individual (cada shloka és una parella), i llargs passatges en prosa. Amb 1,8 milions de paraules en total, el Mahabharata té unes deu vegades la llargada de la Ilíada i L'Odissea juntes, o al voltant de quatre vegades la llargada del Ramayana, i s'ha comparat la importància del Mahabharata per la civilització mundial amb la Bíblia, els treballs de William Shakespeare o Homer, el teatre de l'Antiga Grècia, o l'Alcorà. (ca)
|
| rdfs:comment
|
- El Mahabharata (Sànscrit (IAST) महाभारत), tradicionalment atribuïda a Vyasa, és una de les dues poesies èpiques en sànscrit de l'itihasa o poesia èpica índia, sent l'altre el Ramayana. El títol es pot traduir com "el gran conte de la dinastia Bhrata". Segons el Mahabharata mateix, el conte s'estén d'una versió més curta de 24.000 versos anomenats simplement Bhrata. A més de la narrativa èpica de la guerra de Kurukshetra i els destins dels Kauraves i els Pandaves, el Mahabharata conté molt material filosòfic i devocional, com una discussió dels quatre "objectius de vida" o purusharthas (12.161: dharma (acció correcta), artha (propòsit), kama (plaer), i mokxa (alliberament)). (ca)
- El Mahabharata (Sànscrit (IAST) महाभारत), tradicionalment atribuïda a Vyasa, és una de les dues poesies èpiques en sànscrit de l'itihasa o poesia èpica índia, sent l'altre el Ramayana. El títol es pot traduir com "el gran conte de la dinastia Bhrata". Segons el Mahabharata mateix, el conte s'estén d'una versió més curta de 24.000 versos anomenats simplement Bhrata. A més de la narrativa èpica de la guerra de Kurukshetra i els destins dels Kauraves i els Pandaves, el Mahabharata conté molt material filosòfic i devocional, com una discussió dels quatre "objectius de vida" o purusharthas (12.161: dharma (acció correcta), artha (propòsit), kama (plaer), i mokxa (alliberament)). (ca)
|
