Mercedes de Rigalt (Barcelona, Barcelonès, 1880) fou una pianista catalana. Filla del publicista i antic president de la Cambra de Comerç espanyola de París, Pere Rigalt. Estudià solfeig i les primeres lliçons de piano amb el professor Antoni Vaqué, i traslladada a Madrid amb la seva família, ingressà en el Conservatori Reial. Més tard passà a París, on féu oposicions per aspirar a una de les places vacants en les classes de piano d'aquell Conservatori, aconseguint-la amb el número u entre 197 opositors.

Property Value
dbo:abstract
  • Mercedes de Rigalt (Barcelona, Barcelonès, 1880) fou una pianista catalana. Filla del publicista i antic president de la Cambra de Comerç espanyola de París, Pere Rigalt. Estudià solfeig i les primeres lliçons de piano amb el professor Antoni Vaqué, i traslladada a Madrid amb la seva família, ingressà en el Conservatori Reial. Més tard passà a París, on féu oposicions per aspirar a una de les places vacants en les classes de piano d'aquell Conservatori, aconseguint-la amb el número u entre 197 opositors. Deixeble d'Henri Fissot i Raúl Pugno, aconseguí el gran primer premi d'honor (1896) i ja llavors es rebel·là al públic parisenc, prenent part en els més notables concerts que s'organitzaven a la capital francesa. Isabel II d'Espanya, en aquell temps exiliada a París, la crida diverses vegades al seu palau de l'avinguda Kleber, on, per escoltar-la, si congregaven nombroses notabilitats, crítics afamats, com Bruneau i Pessard, saludaren a la jove pianista com a una gran esperança de l'art musical. Les previsions dels crítics parisencs es realitzaren i encara més, per la Rigalt en la sèrie de concerts que donà el 1897 a Madrid i Barcelona. Pocs artistes han assolit tan espontanis i sorollosos triomfs davant d'un públic tan exigent com els que anaren a escoltar-la. Una autoritat musical de Madrid escrivia: «Ara delicat i suau, ara enèrgic i brillant, conforme o requereix la música, el seu joc al piano és perfecte». De tornada a París emprengué una campanya artística molt variada i activa, sent sol·licitada per tocar en diverses capitals europees. La seva reputació s'afermà cada dia més, podent amb raó nomenar-la el crític del New-York Herald una de les més grans pianistes d'Europa. A Londres causà verdadera sensació, prenent part en concerts notabilíssims al costat d'Adelina Patti, Nellie Melba, Enrico Caruso, Victor Maurel, Pablo Sarasate, Hollman, Arbós i molts altres artistes famosos. A partir de llavors, encara que no deixà mai de cultivar el seu art, Rigalt es va presentar rares vegades en públic, havent-se-li escoltat solament en alguns salons de París, on residí quasi constantment fins al 1920. (ca)
  • Mercedes de Rigalt (Barcelona, Barcelonès, 1880) fou una pianista catalana. Filla del publicista i antic president de la Cambra de Comerç espanyola de París, Pere Rigalt. Estudià solfeig i les primeres lliçons de piano amb el professor Antoni Vaqué, i traslladada a Madrid amb la seva família, ingressà en el Conservatori Reial. Més tard passà a París, on féu oposicions per aspirar a una de les places vacants en les classes de piano d'aquell Conservatori, aconseguint-la amb el número u entre 197 opositors. Deixeble d'Henri Fissot i Raúl Pugno, aconseguí el gran primer premi d'honor (1896) i ja llavors es rebel·là al públic parisenc, prenent part en els més notables concerts que s'organitzaven a la capital francesa. Isabel II d'Espanya, en aquell temps exiliada a París, la crida diverses vegades al seu palau de l'avinguda Kleber, on, per escoltar-la, si congregaven nombroses notabilitats, crítics afamats, com Bruneau i Pessard, saludaren a la jove pianista com a una gran esperança de l'art musical. Les previsions dels crítics parisencs es realitzaren i encara més, per la Rigalt en la sèrie de concerts que donà el 1897 a Madrid i Barcelona. Pocs artistes han assolit tan espontanis i sorollosos triomfs davant d'un públic tan exigent com els que anaren a escoltar-la. Una autoritat musical de Madrid escrivia: «Ara delicat i suau, ara enèrgic i brillant, conforme o requereix la música, el seu joc al piano és perfecte». De tornada a París emprengué una campanya artística molt variada i activa, sent sol·licitada per tocar en diverses capitals europees. La seva reputació s'afermà cada dia més, podent amb raó nomenar-la el crític del New-York Herald una de les més grans pianistes d'Europa. A Londres causà verdadera sensació, prenent part en concerts notabilíssims al costat d'Adelina Patti, Nellie Melba, Enrico Caruso, Victor Maurel, Pablo Sarasate, Hollman, Arbós i molts altres artistes famosos. A partir de llavors, encara que no deixà mai de cultivar el seu art, Rigalt es va presentar rares vegades en públic, havent-se-li escoltat solament en alguns salons de París, on residí quasi constantment fins al 1920. (ca)
dbo:wikiPageID
  • 992558 (xsd:integer)
dbo:wikiPageRevisionID
  • 17250241 (xsd:integer)
dct:subject
rdf:type
rdfs:comment
  • Mercedes de Rigalt (Barcelona, Barcelonès, 1880) fou una pianista catalana. Filla del publicista i antic president de la Cambra de Comerç espanyola de París, Pere Rigalt. Estudià solfeig i les primeres lliçons de piano amb el professor Antoni Vaqué, i traslladada a Madrid amb la seva família, ingressà en el Conservatori Reial. Més tard passà a París, on féu oposicions per aspirar a una de les places vacants en les classes de piano d'aquell Conservatori, aconseguint-la amb el número u entre 197 opositors. (ca)
  • Mercedes de Rigalt (Barcelona, Barcelonès, 1880) fou una pianista catalana. Filla del publicista i antic president de la Cambra de Comerç espanyola de París, Pere Rigalt. Estudià solfeig i les primeres lliçons de piano amb el professor Antoni Vaqué, i traslladada a Madrid amb la seva família, ingressà en el Conservatori Reial. Més tard passà a París, on féu oposicions per aspirar a una de les places vacants en les classes de piano d'aquell Conservatori, aconseguint-la amb el número u entre 197 opositors. (ca)
rdfs:label
  • Mercedes de Rigalt (ca)
  • Mercedes de Rigalt (ca)
prov:wasDerivedFrom
foaf:isPrimaryTopicOf
is foaf:primaryTopic of