dbo:abstract
|
- Otto Ludwig Preminger (Wiznitz, Imperi Austrohongarès, avui Ucraïna, 5 de desembre de 1905 - Nova York, 23 d'abril de 1986) fou un dramaturg i director de cinema estatunidenc. Otto Preminger neix a Witznitz el 1905 en una família jueva de la Galitzia austohongaresa. El 1915, la família s'instal·la a Viena cercant seguretat. Des de l'adolescència, el jove Otto s'apassiona pel teatre. Després de llicenciar-se en dret, el 1924 va començar a col·laborar amb Max Reinhardt a la companyia que el cèlebre innovador del teatre contemporani acabava de fundar a Viena. Aviat va començar a dirigir cinema i el 1935 acceptà la invitació de la Twentieth Century-Fox per establir-se a Hollywood. Als Estats Units, Preminger es destaca ben aviat en gènere del cinema negre amb pel·líules com Laura (1944), A Royal scandal (1945), i una considerable quantitat de realitzacions d'igual significació (Fallen Angel, 1945; Centennial Summer, 1946; Forever Amber, 1947; Daisy Kenyon, 1946, i That Lady in Ermine, 1948) que destaquen pel seu estil sobri i teatral. Preminger era un gran coneixedor de l'ofici i dirigí pel·lícules d'àmplia ressonància internacional. Realitzacions com Carmen Jones (1954) i L'home del braç d'or (1955) són un bon exemple del seu talent artístic. La primera és una òpera de considerable interès dramàtic, interpretada per actors i cantants negres de Broadway, entre ells Harry Belafonte i Dorothy Dandridge. La segona va rebre una acceptació de la crítica encara més gran. Frank Sinatra interpreta un exdrogoaddicte que surt de la presó amb el propòsit de dedicar-se al jazz, però la morfina i el seu passat de crupier el persegueixen i és acusat d'un crim. La intriga policíaca i la sòrdida atmosfera del món de les drogues i l'alcohol fan de la pel·lícula una de les millors realitzacions estatunidenques de l'època. Posteriorment adaptà i dirigí Bonjour tristesse (1957), basada en la novel·la de Françoise Sagan i portà al cinema l'òpera homònima de George Gershwin Porgy and Bess (1959). Les seves següents pel·lícules foren Anatomia d'un assassinat (1959), i Èxode, (1961), aquesta última una gran superproducció basada en la novel·la de Leon Uris que relata la creació de l'estat d'Israel. El 1962, Preminger realitzà Tempesta sobre Washington, pel·lícula d'ambigua significació social i gran èxit de públic. Alguns dels seus darrers films foren El cardenal (1963), In Harm's way (1964), On és la Bunny Lake? (1965), Hurry Sundown (1966), Too Far Walk (1968), Tell Me that You Love Me (1970) i Such Good Friends (1972), amb els quals no aconseguí igualar l'èxit que havia assolit als anys cinquanta. Preminger fou un dels primers directors de cinema a trencar la censura als Estats Units. (ca)
- Otto Ludwig Preminger (Wiznitz, Imperi Austrohongarès, avui Ucraïna, 5 de desembre de 1905 - Nova York, 23 d'abril de 1986) fou un dramaturg i director de cinema estatunidenc. Otto Preminger neix a Witznitz el 1905 en una família jueva de la Galitzia austohongaresa. El 1915, la família s'instal·la a Viena cercant seguretat. Des de l'adolescència, el jove Otto s'apassiona pel teatre. Després de llicenciar-se en dret, el 1924 va començar a col·laborar amb Max Reinhardt a la companyia que el cèlebre innovador del teatre contemporani acabava de fundar a Viena. Aviat va començar a dirigir cinema i el 1935 acceptà la invitació de la Twentieth Century-Fox per establir-se a Hollywood. Als Estats Units, Preminger es destaca ben aviat en gènere del cinema negre amb pel·líules com Laura (1944), A Royal scandal (1945), i una considerable quantitat de realitzacions d'igual significació (Fallen Angel, 1945; Centennial Summer, 1946; Forever Amber, 1947; Daisy Kenyon, 1946, i That Lady in Ermine, 1948) que destaquen pel seu estil sobri i teatral. Preminger era un gran coneixedor de l'ofici i dirigí pel·lícules d'àmplia ressonància internacional. Realitzacions com Carmen Jones (1954) i L'home del braç d'or (1955) són un bon exemple del seu talent artístic. La primera és una òpera de considerable interès dramàtic, interpretada per actors i cantants negres de Broadway, entre ells Harry Belafonte i Dorothy Dandridge. La segona va rebre una acceptació de la crítica encara més gran. Frank Sinatra interpreta un exdrogoaddicte que surt de la presó amb el propòsit de dedicar-se al jazz, però la morfina i el seu passat de crupier el persegueixen i és acusat d'un crim. La intriga policíaca i la sòrdida atmosfera del món de les drogues i l'alcohol fan de la pel·lícula una de les millors realitzacions estatunidenques de l'època. Posteriorment adaptà i dirigí Bonjour tristesse (1957), basada en la novel·la de Françoise Sagan i portà al cinema l'òpera homònima de George Gershwin Porgy and Bess (1959). Les seves següents pel·lícules foren Anatomia d'un assassinat (1959), i Èxode, (1961), aquesta última una gran superproducció basada en la novel·la de Leon Uris que relata la creació de l'estat d'Israel. El 1962, Preminger realitzà Tempesta sobre Washington, pel·lícula d'ambigua significació social i gran èxit de públic. Alguns dels seus darrers films foren El cardenal (1963), In Harm's way (1964), On és la Bunny Lake? (1965), Hurry Sundown (1966), Too Far Walk (1968), Tell Me that You Love Me (1970) i Such Good Friends (1972), amb els quals no aconseguí igualar l'èxit que havia assolit als anys cinquanta. Preminger fou un dels primers directors de cinema a trencar la censura als Estats Units. (ca)
|
rdfs:comment
|
- Otto Ludwig Preminger (Wiznitz, Imperi Austrohongarès, avui Ucraïna, 5 de desembre de 1905 - Nova York, 23 d'abril de 1986) fou un dramaturg i director de cinema estatunidenc. Otto Preminger neix a Witznitz el 1905 en una família jueva de la Galitzia austohongaresa. El 1915, la família s'instal·la a Viena cercant seguretat. Des de l'adolescència, el jove Otto s'apassiona pel teatre. Preminger fou un dels primers directors de cinema a trencar la censura als Estats Units. (ca)
- Otto Ludwig Preminger (Wiznitz, Imperi Austrohongarès, avui Ucraïna, 5 de desembre de 1905 - Nova York, 23 d'abril de 1986) fou un dramaturg i director de cinema estatunidenc. Otto Preminger neix a Witznitz el 1905 en una família jueva de la Galitzia austohongaresa. El 1915, la família s'instal·la a Viena cercant seguretat. Des de l'adolescència, el jove Otto s'apassiona pel teatre. Preminger fou un dels primers directors de cinema a trencar la censura als Estats Units. (ca)
|