| dbo:abstract
|
- Parafina conformen un grup d'hidrocarburs alcans de fórmula general CnH2n+2, on n és el nombre d'àtoms de carboni. La molècula simple de la parafina prové del metà, CH4, un gas a temperatura ambient; en canvi, els membres més pesats de la sèrie, com l'octà C8H18, es presenten com líquids. Les formes sòlides de parafina, anomenades cera de parafina, provenen de les molècules més pesades C20 a C40. La parafina va ser identificada per Carl Reichenbach en aquesta forma, el 1830. Parafina, o hidrocarboni de parafina, és també el nom tècnic d'un alcà en general, encara que en la majoria dels casos es refereix específicament a un alcà lineal o alcà normal — si posseeix ramificacions, els isoalcans també són anomenats isoparafines. El nom es deriva del llatí parum (= tot just) + affinis aquí utilitzat amb el significat de "falta d'afinitat", o "falta de reactivitat química". Generalment s'obté a partir del petroli, dels esquists bituminosos o del carbó. El procés comença amb una destil·lació a temperatura elevada, per a obtenir olis pesats, dels quals per refredament a 0 °C, cristal·litza la parafina, la qual és separada mitjançant filtració o centrifugació. El producte es purifica mitjançant recristalitzacions, rentats àcids i alcalíns i decoloració. Les refineries de petroli normalment produïxen parafina. Els usos de les parafines són varis entre elles:
* Per fer espelmes per immersió, modelat o injecció
* Tèxtil. La parafina millora la flexibilitat, elasticitat i suavitat del fil.
* Alimentació. Per a recobrir formatges, goma base per als xiclets o per mantenir la humitat dels cítrics.
* Recobriment per a explosius, metxes, llumins, llapis de cera i cremes per al calçat.
* Paper i cartró. Paper parafinat per a embolicar aliments. Al cartró ondulat li dóna rigidesa (ca)
- Parafina conformen un grup d'hidrocarburs alcans de fórmula general CnH2n+2, on n és el nombre d'àtoms de carboni. La molècula simple de la parafina prové del metà, CH4, un gas a temperatura ambient; en canvi, els membres més pesats de la sèrie, com l'octà C8H18, es presenten com líquids. Les formes sòlides de parafina, anomenades cera de parafina, provenen de les molècules més pesades C20 a C40. La parafina va ser identificada per Carl Reichenbach en aquesta forma, el 1830. Parafina, o hidrocarboni de parafina, és també el nom tècnic d'un alcà en general, encara que en la majoria dels casos es refereix específicament a un alcà lineal o alcà normal — si posseeix ramificacions, els isoalcans també són anomenats isoparafines. El nom es deriva del llatí parum (= tot just) + affinis aquí utilitzat amb el significat de "falta d'afinitat", o "falta de reactivitat química". Generalment s'obté a partir del petroli, dels esquists bituminosos o del carbó. El procés comença amb una destil·lació a temperatura elevada, per a obtenir olis pesats, dels quals per refredament a 0 °C, cristal·litza la parafina, la qual és separada mitjançant filtració o centrifugació. El producte es purifica mitjançant recristalitzacions, rentats àcids i alcalíns i decoloració. Les refineries de petroli normalment produïxen parafina. Els usos de les parafines són varis entre elles:
* Per fer espelmes per immersió, modelat o injecció
* Tèxtil. La parafina millora la flexibilitat, elasticitat i suavitat del fil.
* Alimentació. Per a recobrir formatges, goma base per als xiclets o per mantenir la humitat dels cítrics.
* Recobriment per a explosius, metxes, llumins, llapis de cera i cremes per al calçat.
* Paper i cartró. Paper parafinat per a embolicar aliments. Al cartró ondulat li dóna rigidesa (ca)
|
| rdfs:comment
|
- Parafina conformen un grup d'hidrocarburs alcans de fórmula general CnH2n+2, on n és el nombre d'àtoms de carboni. La molècula simple de la parafina prové del metà, CH4, un gas a temperatura ambient; en canvi, els membres més pesats de la sèrie, com l'octà C8H18, es presenten com líquids. Les formes sòlides de parafina, anomenades cera de parafina, provenen de les molècules més pesades C20 a C40. La parafina va ser identificada per Carl Reichenbach en aquesta forma, el 1830. Parafina, o hidrocarboni de parafina, és també el nom tècnic d'un alcà en general, encara que en la majoria dels casos es refereix específicament a un alcà lineal o alcà normal — si posseeix ramificacions, els isoalcans també són anomenats isoparafines. El nom es deriva del llatí parum (= tot just) + affinis aquí utili (ca)
- Parafina conformen un grup d'hidrocarburs alcans de fórmula general CnH2n+2, on n és el nombre d'àtoms de carboni. La molècula simple de la parafina prové del metà, CH4, un gas a temperatura ambient; en canvi, els membres més pesats de la sèrie, com l'octà C8H18, es presenten com líquids. Les formes sòlides de parafina, anomenades cera de parafina, provenen de les molècules més pesades C20 a C40. La parafina va ser identificada per Carl Reichenbach en aquesta forma, el 1830. Parafina, o hidrocarboni de parafina, és també el nom tècnic d'un alcà en general, encara que en la majoria dels casos es refereix específicament a un alcà lineal o alcà normal — si posseeix ramificacions, els isoalcans també són anomenats isoparafines. El nom es deriva del llatí parum (= tot just) + affinis aquí utili (ca)
|
