| dbo:abstract
|
- La parla és l'ús particular i individual que un parlant fa d'una llengua; és a dir, el llenguatge articulat. En la lingüística, sota una terminologia estructural, és la realització que un parlant individual fa, en un instant de temps determinat, de la llengua. Per tant s'oposa al concepte general de llengua, per seu caràcter lliure i creatiu, i alhora individual, mentre que la llengua és un acte social, distinció sorgida dels treballs de Ferdinand de Saussure. Més específicament, la parla és la selecció associativa d'imatges acústiques i conceptes que el parlant coneix i l'acte voluntari d'articulació. (ca)
- La parla és l'ús particular i individual que un parlant fa d'una llengua; és a dir, el llenguatge articulat. En la lingüística, sota una terminologia estructural, és la realització que un parlant individual fa, en un instant de temps determinat, de la llengua. Per tant s'oposa al concepte general de llengua, per seu caràcter lliure i creatiu, i alhora individual, mentre que la llengua és un acte social, distinció sorgida dels treballs de Ferdinand de Saussure. Més específicament, la parla és la selecció associativa d'imatges acústiques i conceptes que el parlant coneix i l'acte voluntari d'articulació. (ca)
|
| rdfs:comment
|
- La parla és l'ús particular i individual que un parlant fa d'una llengua; és a dir, el llenguatge articulat. En la lingüística, sota una terminologia estructural, és la realització que un parlant individual fa, en un instant de temps determinat, de la llengua. Per tant s'oposa al concepte general de llengua, per seu caràcter lliure i creatiu, i alhora individual, mentre que la llengua és un acte social, distinció sorgida dels treballs de Ferdinand de Saussure. Més específicament, la parla és la selecció associativa d'imatges acústiques i conceptes que el parlant coneix i l'acte voluntari d'articulació. (ca)
- La parla és l'ús particular i individual que un parlant fa d'una llengua; és a dir, el llenguatge articulat. En la lingüística, sota una terminologia estructural, és la realització que un parlant individual fa, en un instant de temps determinat, de la llengua. Per tant s'oposa al concepte general de llengua, per seu caràcter lliure i creatiu, i alhora individual, mentre que la llengua és un acte social, distinció sorgida dels treballs de Ferdinand de Saussure. Més específicament, la parla és la selecció associativa d'imatges acústiques i conceptes que el parlant coneix i l'acte voluntari d'articulació. (ca)
|
