El presbiornis (Presbyornis) és un gènere extint d'aus anseriformes. Conté dues espècies unànimament acceptades, el conegut P. pervetus i el molt més desconegut P. isoni. El P. pervetus era més o menys de la mida d'una oca però tenia les potes més llargues; el P. isoni, conegut a partir d'uns pocs ossos, era molt més gran, superant la mida d'un cigne.

Property Value
prop-ca:fossilRange
prop-ca:genus
  • Presbyornis
prop-ca:genusAuthority
  • , 1926
prop-ca:imageCaption
  • Presbyornis
prop-ca:imageWidth
  • 220 (xsd:integer)
prop-ca:subdivision
  • Presbyornis isoni
  • Presbyornis pervetus
  • Presbyornis recurvirostris
prop-ca:subdivisionRanks
  • Espècies
dbo:abstract
  • El presbiornis (Presbyornis) és un gènere extint d'aus anseriformes. Conté dues espècies unànimament acceptades, el conegut P. pervetus i el molt més desconegut P. isoni. El P. pervetus era més o menys de la mida d'una oca però tenia les potes més llargues; el P. isoni, conegut a partir d'uns pocs ossos, era molt més gran, superant la mida d'un cigne. El registre fòssil de P.pervetus inclou molts esquelets complets de la Formació Green River (Eocè inferior), cosa que suggereix que aquesta au feia els seus nius en colònies i era possiblement vulnerable al botulisme, com moltes aus aquàtiques o de costa avui en dia. El P. isoni es coneix a partir de la Formació Aquia (Thanetià) de Maryland, on se'n trobà un húmer i una falange que en feren possible la primera descripció, així com d'uns húmers que foren inicialment atribuïts a Headonornis. Com que aquests fòssils són de l'Eocè superior o fins i tot l'Rupelià, és possible que pertanyin a un tàxon diferent. El P. recurvirostris és una espècie discutida que podria ser sinònima del P. pervetus; se la coneix a partir d'un fragment d'ala trobat als sediments eocènics de la Formació Colton a prop d'Ephraim (Utah). També es coneixen fòssils no descrits del Paleocè de Utah i possiblement l'Eocè inferior de Mongòlia, així com una apòfisi coracoide atribuïda encara a l'Headonornis, podrien pertànyer a aquest gènere. Presbyornis fou un dels primers anseriformes. A causa del seu coll i cames llargues, al principi es pensà que es tractava d'un flamenc, però més endavant fou classificat dins els anseriformes quan se'n descobrí l'anatomia, semblant a la dels ànecs, del crani i el bec. Més tard, es pensà que representava una transició entre els anseriformes i els charadriidae, però se'l considera part d'un grup extint d'anseriformes, els Presbyornithidae, relacionats amb els ànecs i oques. Segons les troballes de fòssils, es creu que el Presbyornis vivia en colònies al voltant de llacs somers. Utilitzava el seu bec ample i aplanat per filtrar aliments (petites plantes i animals) de l'aigua, com els ànecs actuals. (ca)
  • El presbiornis (Presbyornis) és un gènere extint d'aus anseriformes. Conté dues espècies unànimament acceptades, el conegut P. pervetus i el molt més desconegut P. isoni. El P. pervetus era més o menys de la mida d'una oca però tenia les potes més llargues; el P. isoni, conegut a partir d'uns pocs ossos, era molt més gran, superant la mida d'un cigne. El registre fòssil de P.pervetus inclou molts esquelets complets de la Formació Green River (Eocè inferior), cosa que suggereix que aquesta au feia els seus nius en colònies i era possiblement vulnerable al botulisme, com moltes aus aquàtiques o de costa avui en dia. El P. isoni es coneix a partir de la Formació Aquia (Thanetià) de Maryland, on se'n trobà un húmer i una falange que en feren possible la primera descripció, així com d'uns húmers que foren inicialment atribuïts a Headonornis. Com que aquests fòssils són de l'Eocè superior o fins i tot l'Rupelià, és possible que pertanyin a un tàxon diferent. El P. recurvirostris és una espècie discutida que podria ser sinònima del P. pervetus; se la coneix a partir d'un fragment d'ala trobat als sediments eocènics de la Formació Colton a prop d'Ephraim (Utah). També es coneixen fòssils no descrits del Paleocè de Utah i possiblement l'Eocè inferior de Mongòlia, així com una apòfisi coracoide atribuïda encara a l'Headonornis, podrien pertànyer a aquest gènere. Presbyornis fou un dels primers anseriformes. A causa del seu coll i cames llargues, al principi es pensà que es tractava d'un flamenc, però més endavant fou classificat dins els anseriformes quan se'n descobrí l'anatomia, semblant a la dels ànecs, del crani i el bec. Més tard, es pensà que representava una transició entre els anseriformes i els charadriidae, però se'l considera part d'un grup extint d'anseriformes, els Presbyornithidae, relacionats amb els ànecs i oques. Segons les troballes de fòssils, es creu que el Presbyornis vivia en colònies al voltant de llacs somers. Utilitzava el seu bec ample i aplanat per filtrar aliments (petites plantes i animals) de l'aigua, com els ànecs actuals. (ca)
dbo:class
dbo:conservationStatus
  • FO
dbo:family
dbo:kingdom
dbo:order
dbo:phylum
dbo:synonym
  • Coltonia
  • Nautilornis
dbo:wikiPageID
  • 212753 (xsd:integer)
dbo:wikiPageRevisionID
  • 16824386 (xsd:integer)
dct:subject
rdf:type
rdfs:comment
  • El presbiornis (Presbyornis) és un gènere extint d'aus anseriformes. Conté dues espècies unànimament acceptades, el conegut P. pervetus i el molt més desconegut P. isoni. El P. pervetus era més o menys de la mida d'una oca però tenia les potes més llargues; el P. isoni, conegut a partir d'uns pocs ossos, era molt més gran, superant la mida d'un cigne. (ca)
  • El presbiornis (Presbyornis) és un gènere extint d'aus anseriformes. Conté dues espècies unànimament acceptades, el conegut P. pervetus i el molt més desconegut P. isoni. El P. pervetus era més o menys de la mida d'una oca però tenia les potes més llargues; el P. isoni, conegut a partir d'uns pocs ossos, era molt més gran, superant la mida d'un cigne. (ca)
rdfs:label
  • Presbiornis (ca)
  • Presbiornis (ca)
prov:wasDerivedFrom
foaf:isPrimaryTopicOf
foaf:name
  • Presbiornis (ca)
  • Presbiornis (ca)
is dbo:wikiPageRedirects of
is foaf:primaryTopic of