| dbo:abstract
|
- A l'Argentina han existit i existeixen conductes de discriminació relacionades amb les característiques ètniques o l'origen nacional de les persones. Al seu torn, la discriminació de tipus racista sol estar íntimament relacionada amb conductes de discriminació per causes soci-econòmiques i polítiques. S'han difós termes i conductes per discriminar a certs grups de la població, especialment a aquells denominats «negros», un grup que a l'Argentina no es troba clarament definit, però s'associa, encara que no exclusivament, amb persones pertanyents a la classe baixa, pobres i, més recentment amb la delinqüència. També s'han desenvolupat termes i actituds de tipus racista, xenòfob i despectiu per dirigir-se als immigrants. Antigament, «gallego» (gallec), «tano» (italià) i «ruso» (rus) posseïen connotacions pejoratives, que encara continuen en els «acudits de gallecs» en el primer cas i en els insults antisemites, en l'últim. Actualment es diu «bolita» al bolivià, «chilote» al xilè, «paragua» al paraguaià, «peruca» al peruà, «yorugua» a l'uruguaià, «mexica» (femení) i «mexicón» (masculí) als mexicans, «brasuca» al brasiler i «boliguayo» per referir-se en general a immigrants dels dos països que limiten al nord amb Argentina (Bolívia i Paraguai), com a termes despectius per referir-se als immigrants d'origen llatinoamericà. No obstant això, aquests termes ―igual que «negro» i amb excepció de «boliguayo»― no sempre són despectius i poden ser usats afectivament entre amics o familiars. L'antisemitisme existeix també a l'Argentina, en un marc influït per la gran immigració de jueus i la presència d'una extensa comunitat i d'un relativament ampli mestissatge dels jueus amb altres grups de la població. En molts casos, s'han «racializado les relacions socials», i simplement es fa servir el terme «negro» per denominar al treballador, obrer, etcètera... sense cap relació amb el color de la seva pell. En les relacions laborals és habitual, entre les persones que posseeixen càrrecs d'importància en empreses, referir-se al staff de treballadors de l'empresa com els «negros». També en la vida política és habitual utilitzar la paraula «negros» per part de certs grups per referir-se despectivament als simpatitzants del peronisme. Existeix una àmplia discussió sobre l'abast de les conductes racistes a l'Argentina. Mentre alguns sectors sostenen que es tracta de comportaments inofensius o marginals rebutjats per pràcticament la totalitat de la població, altres sectors sostenen que el racisme és un fenomen estès i expressat de molt diverses maneres. Alguns grups afirmen també que les eventuals conductes racistes a l'Argentina no es diferencien de les quals es presenten en els altres països del món, mentre que uns altres sostenen que el racisme a l'Argentina té algunes particularitats en les maneres en què es presenta, relacionades amb la història, la cultura i els grups ètnics que interaccionen. El 1995, la llei 24515 va crear l'Institut Nacional contra la Discriminació, la Xenofòbia i el Racisme (INADI). Parlant sobre la persistència del discurs racista al món, el lingüista neerlandès Teun A. van Dijk, ha sostingut que: (ca)
- A l'Argentina han existit i existeixen conductes de discriminació relacionades amb les característiques ètniques o l'origen nacional de les persones. Al seu torn, la discriminació de tipus racista sol estar íntimament relacionada amb conductes de discriminació per causes soci-econòmiques i polítiques. S'han difós termes i conductes per discriminar a certs grups de la població, especialment a aquells denominats «negros», un grup que a l'Argentina no es troba clarament definit, però s'associa, encara que no exclusivament, amb persones pertanyents a la classe baixa, pobres i, més recentment amb la delinqüència. També s'han desenvolupat termes i actituds de tipus racista, xenòfob i despectiu per dirigir-se als immigrants. Antigament, «gallego» (gallec), «tano» (italià) i «ruso» (rus) posseïen connotacions pejoratives, que encara continuen en els «acudits de gallecs» en el primer cas i en els insults antisemites, en l'últim. Actualment es diu «bolita» al bolivià, «chilote» al xilè, «paragua» al paraguaià, «peruca» al peruà, «yorugua» a l'uruguaià, «mexica» (femení) i «mexicón» (masculí) als mexicans, «brasuca» al brasiler i «boliguayo» per referir-se en general a immigrants dels dos països que limiten al nord amb Argentina (Bolívia i Paraguai), com a termes despectius per referir-se als immigrants d'origen llatinoamericà. No obstant això, aquests termes ―igual que «negro» i amb excepció de «boliguayo»― no sempre són despectius i poden ser usats afectivament entre amics o familiars. L'antisemitisme existeix també a l'Argentina, en un marc influït per la gran immigració de jueus i la presència d'una extensa comunitat i d'un relativament ampli mestissatge dels jueus amb altres grups de la població. En molts casos, s'han «racializado les relacions socials», i simplement es fa servir el terme «negro» per denominar al treballador, obrer, etcètera... sense cap relació amb el color de la seva pell. En les relacions laborals és habitual, entre les persones que posseeixen càrrecs d'importància en empreses, referir-se al staff de treballadors de l'empresa com els «negros». També en la vida política és habitual utilitzar la paraula «negros» per part de certs grups per referir-se despectivament als simpatitzants del peronisme. Existeix una àmplia discussió sobre l'abast de les conductes racistes a l'Argentina. Mentre alguns sectors sostenen que es tracta de comportaments inofensius o marginals rebutjats per pràcticament la totalitat de la població, altres sectors sostenen que el racisme és un fenomen estès i expressat de molt diverses maneres. Alguns grups afirmen també que les eventuals conductes racistes a l'Argentina no es diferencien de les quals es presenten en els altres països del món, mentre que uns altres sostenen que el racisme a l'Argentina té algunes particularitats en les maneres en què es presenta, relacionades amb la història, la cultura i els grups ètnics que interaccionen. El 1995, la llei 24515 va crear l'Institut Nacional contra la Discriminació, la Xenofòbia i el Racisme (INADI). Parlant sobre la persistència del discurs racista al món, el lingüista neerlandès Teun A. van Dijk, ha sostingut que: (ca)
|
