| dbo:abstract
|
- El llevat, rent, lleute o la llevadura és qualsevol dels diversos fongs microscòpics unicel·lulars que són importants per llur capacitat a realitzar la fermentació d'hidrats de carboni, que produeix diverses substàncies. S'han descrites unes 1.500 espècies de llevats que s'estima que són l'1% de totes les espècies de fongs. Encara que els llevats siguin organismes unicel·lulars algunes espècies han esdevingut pluricel·lulars mitjançant la formació d'hifes o falses hifes com es veu en moltes floridures. La mida dels llevats és molt variable segons les espècies, típicament mesuren 3–4 µm de diàmetre, encara que alguns llevats poden arribar a fer 40 µm. La major part dels llevats es reprodueixen asexualment per mitosi, i molts fan això per un procés de divisió asimètrica dit gemmació. Els llevats no formen un aplec taxonòmic o filogenètic simple. El terme de llevat sovint es pren com un sinònim per Saccharomyces cerevisiae, però la diversitat filogenètica dels llevats es mostra en la seva localització en dos fílums separats: els Ascomycota i els Basidiomycota. Els llevats que fan la gemmació ("llevats veritables") es classifiquen dins l'ordre Saccharomycetales. Els rents a vegades solen estar units entre ells formant cadenes. Produeixen enzims capaços de descompondre diversos substrats, principalment els sucres. Un dels rents més coneguts és l'espècie Saccharomyces cerevisiae. Aquest rent té la facultat de créixer en forma anaeròbia (sense necessitat d'oxigen) realitzant fermentació alcohòlica. Per aquesta raó s'empra en molts processos de fermentació industrial, per exemple en la producció de cervesa, vi, pa, producció d'antibiòtics, etcètera. La reproducció sexual la fan mitjançant ascòspores o basidiòspores. Durant la reproducció asexual, un nou rovell sorgeix del llevat mare quan es produeixen les condicions adequades, després d'això el rovell se separa de la mare en arribar a una grandària d'adult. En condicions d'escassesa de nutrients els llevats que són capaços de reproduir-se sexualment formaran ascòspores. Els llevats que no són capaços d'enllestir el cicle sexual complet es classifiquen dins el gènere Candida. (ca)
- El llevat, rent, lleute o la llevadura és qualsevol dels diversos fongs microscòpics unicel·lulars que són importants per llur capacitat a realitzar la fermentació d'hidrats de carboni, que produeix diverses substàncies. S'han descrites unes 1.500 espècies de llevats que s'estima que són l'1% de totes les espècies de fongs. Encara que els llevats siguin organismes unicel·lulars algunes espècies han esdevingut pluricel·lulars mitjançant la formació d'hifes o falses hifes com es veu en moltes floridures. La mida dels llevats és molt variable segons les espècies, típicament mesuren 3–4 µm de diàmetre, encara que alguns llevats poden arribar a fer 40 µm. La major part dels llevats es reprodueixen asexualment per mitosi, i molts fan això per un procés de divisió asimètrica dit gemmació. Els llevats no formen un aplec taxonòmic o filogenètic simple. El terme de llevat sovint es pren com un sinònim per Saccharomyces cerevisiae, però la diversitat filogenètica dels llevats es mostra en la seva localització en dos fílums separats: els Ascomycota i els Basidiomycota. Els llevats que fan la gemmació ("llevats veritables") es classifiquen dins l'ordre Saccharomycetales. Els rents a vegades solen estar units entre ells formant cadenes. Produeixen enzims capaços de descompondre diversos substrats, principalment els sucres. Un dels rents més coneguts és l'espècie Saccharomyces cerevisiae. Aquest rent té la facultat de créixer en forma anaeròbia (sense necessitat d'oxigen) realitzant fermentació alcohòlica. Per aquesta raó s'empra en molts processos de fermentació industrial, per exemple en la producció de cervesa, vi, pa, producció d'antibiòtics, etcètera. La reproducció sexual la fan mitjançant ascòspores o basidiòspores. Durant la reproducció asexual, un nou rovell sorgeix del llevat mare quan es produeixen les condicions adequades, després d'això el rovell se separa de la mare en arribar a una grandària d'adult. En condicions d'escassesa de nutrients els llevats que són capaços de reproduir-se sexualment formaran ascòspores. Els llevats que no són capaços d'enllestir el cicle sexual complet es classifiquen dins el gènere Candida. (ca)
|
| rdfs:comment
|
- El llevat, rent, lleute o la llevadura és qualsevol dels diversos fongs microscòpics unicel·lulars que són importants per llur capacitat a realitzar la fermentació d'hidrats de carboni, que produeix diverses substàncies. S'han descrites unes 1.500 espècies de llevats que s'estima que són l'1% de totes les espècies de fongs. Els rents a vegades solen estar units entre ells formant cadenes. Produeixen enzims capaços de descompondre diversos substrats, principalment els sucres. (ca)
- El llevat, rent, lleute o la llevadura és qualsevol dels diversos fongs microscòpics unicel·lulars que són importants per llur capacitat a realitzar la fermentació d'hidrats de carboni, que produeix diverses substàncies. S'han descrites unes 1.500 espècies de llevats que s'estima que són l'1% de totes les espècies de fongs. Els rents a vegades solen estar units entre ells formant cadenes. Produeixen enzims capaços de descompondre diversos substrats, principalment els sucres. (ca)
|
