Robert Campin (Valenciennes, 1375 - Tournai, 26 d'abril de 1444) fou un pintor i escultor flamenc del gòtic. Ell i els germans Van Eyck són considerats com els fundadors de l'escola flamenca del prerenaixement, moviment conegut amb el nom de primitius flamencs, tot i que realitzaren la seva obra en ciutats diferents: els Van Eyck a Bruges i Robert Campin a Tournai, que és on van residir. Va comptar amb un important taller on va ser el mestre de Rogier van der Weyden i de Jacques Daret entre els anys 1427 a 1432.

Property Value
prop-ca:any
  • 1415 (xsd:integer)
  • 1420 (xsd:integer)
  • 1425 (xsd:integer)
  • 1427 (xsd:integer)
  • 1433 (xsd:integer)
  • 1435 (xsd:integer)
  • 1438 (xsd:integer)
  • 1440 (xsd:integer)
  • 1467 (xsd:integer)
  • 1520 (xsd:integer)
  • 1961 (xsd:integer)
  • 1966 (xsd:integer)
  • 1986 (xsd:integer)
  • 1988 (xsd:integer)
  • 1992 (xsd:integer)
  • 1997 (xsd:integer)
  • 1998 (xsd:integer)
  • 2005 (xsd:integer)
  • 2006 (xsd:integer)
  • c. 1430
  • c. 1425
  • c.1424
  • còpia d'un original de 1425
prop-ca:art
prop-ca:cognom
  • Gombrich
  • Hand
  • Panofsky
  • Pijoan
  • Nash
  • Wolff
  • Reitlinger
  • Châtelet
  • Borchert
  • Frère
  • Smets
  • van Veen
  • Metzger
  • Erlande-Brandenburg
  • Mazenod
  • Milicua
  • Spronk
prop-ca:consulta
  • 3 (xsd:integer)
  • 7 (xsd:integer)
  • 10 (xsd:integer)
  • 14 (xsd:integer)
  • 20 (xsd:integer)
  • 21 (xsd:integer)
  • 25 (xsd:integer)
  • 26 (xsd:integer)
prop-ca:data
  • 15 (xsd:integer)
  • 20 (xsd:integer)
  • 27 (xsd:integer)
prop-ca:dataDefuncio
  • 26 (xsd:integer)
prop-ca:dataNaixement
  • 1375 (xsd:integer)
prop-ca:descripció
  • També s'ha atribuït al seu taller. El papa sant Gregori va tenir un fet miraculós durant una de les seves misses, quan un feligrès va posar en dubte la presència real de Crist dins l'hòstia; en aquell moment va aparèixer Crist sobre l'altar mostrant les seves ferides i els atributs de la Passió. Aquesta llegenda es va difondre de forma important el segle XIII, quan el papa Urbà IV instaurà la festivitat del Corpus Christi sancionant tot un seguit de successos miraculosos relatius a la presència física de Crist a l'Eucaristia, com el cas de sant Gregori, i que va ser un dels temes recollits pels pintors del nord el segle XV i XVI.
  • Juntament amb el Retrat d'un home, probablement formaven un díptic d'un matrimoni. Els subjectes devien haver estat ciutadans pròspers de Tournai. Tots dos fan servir vestits folrats de pell; l'home porta al cap un chaperon vermell i la dona una toca composta de capes de tela blanca unides amb agulles. El cap dels personatges ocupa gairebé tota la superfície de la pintura. Tots els detalls de la cara i el barret tenen una il·luminació uniforme i ben visible. Les subtils variacions de color indiquen enrogiment de la pell de l'home i les seves arrugues. Els tons degradants dels iris dels ulls fan l'efecte que la llum brilla intensament en el seu interior.
  • És una Mare de Déu lactant, dempeus, vestida amb una túnica sòbria, sense fistons ni brodats, però amb un halo daurat i amb gemmes. D'igual forma que el panell de la Verònica, en aquesta imatge l'autor cuida al màxim els detalls. Es pot considerar el model de referència per a d'altres imatges marianes del seu taller, com la que hi ha a la National Gallery de Londres.
  • El text en lletres gòtiques L'any 1438, vaig pintar aquesta efígie de Maestre Enric de Werl, doctor de Colònia. Werl va ser un franciscà catedràtic de Teologia i predicador notable resident a Colònia des de 1432, qui probablement ho va encarregar en un viatge a Tournai. El gest elegant i esvelt de sant Joan denota una influència de Rogier van der Weyden, el seu deixeble. El mirall convex, com el de Van Eyck al Matrimoni Arnolfini, reflecteix sant Joan i dos franciscans diferents al donant. Era l'ala esquerra d'un tríptic en el qual l'ala dreta era el plafó de santa Bàrbara. El panell central s'ha perdut.
  • Campin capta en aquesta pintura els macabres detalls del maltractament del cadàver d'un dels lladres que van ser crucificats amb Jesús, amb la carn segada per les cordes. La seva cara expressa el dolor amb un gran realisme, com també es pot observar en els dos soldats de l'escena. Campin recorre a l'arcaic recurs d'un fons d'or, contrastant la seva abstracció amb la marcada individualitat de les figures. És l'únic vestigi supervivent d'un gran retaule flamenc del segle XV. Es tracta d'una obra contemporània al Retaule de Gant dels germans Van Eyck. El tríptic del davallament al qual pertanyia va ser un encàrrec d'un patró de Bruges i va estar en una església d'aquesta ciutat durant el segle XV. Fins a nosaltres ha arribat una còpia donació de Jan de Coninck el 1467 a l'hospital de sant Julià i actualment a la Walker Art Gallery de Liverpool.
  • La imatge s'ubica en un interior típic d'una confortable casa flamenca de la burgesia. Maria, que sosté sobre seu el Nen, estén la seva mà cap al foc per a escalfar-la. L'artista reprodueix els detalls amb molta cura: les rajoles de marbre del terra, el mantell de la Mare de Déu, l'aiguamans, la tovallola blanca, la petita escultura a la llar de foc, l'enreixat de la finestra. Transmet meravellosament la llum difusa d'un fred dia i el petit fragment d'un paisatge urbà visible a través de la finestra gràcies a la utilització de la tècnica de pintura a l'oli, recentment introduïda per Jan van Eyck. La composició, els personatges i els colors són similars als de la Mare de Déu i Nen a l'interior de la National Gallery. És l'ala dreta d'un díptic que forma amb La Santíssima Trinitat, també a l'Ermitage.
  • El retrat de Barthélemy Alatruye segueix els cànons de la primera meitat del segle XV, de tres quarts amb fons neutral, les mans recolzades a la vora del marc. Està vestit amb l'estil de Borgonya. El fons daurat denota la influència del gòtic internacional present als retrats de final del segle XIV.
  • El personatge ocupa tot l'espai i ressalta sobre un fons clar. Georges Hulin de Loo va relacionar el personatge amb Robert de Masmines, que apareixia al Recueil d 'Arres en un dibuix atribuït a Jacques Leboucz, tot i que s'adverteixen poques semblances entre ells. Existeix una altra versió d'aquest retrat, conservada a la Gemäldegalerie de Berlín.
  • En un entorn ricament decorat, Maria sosté al Nen Jesús sobre seu, despullat després del bany; a prop del foc es veu una gibrella i a la dreta un cistell amb bolquers nets. És una barreja de la figura divina de Jesús i de la seva humanitat. El Nen toca la barbeta de la seva mare quasi fent-li un petó als llavis, un gest d'amor que s'ha interpretat com la representació de la Mare de Déu com Esposa de Crist. El marc amb el panell en el qual es va pintar estan tallats en una sola peça. La composició, els personatges i els colors són similars al de la Mare de Déu amb el Nen a la llar de foc de l'Ermitage. Per l'estil dels personatges i la similitud amb d'altres obres, es creu que pot tractar-se d'una obra de Jacques Daret, qui va ser membre del taller de Campin.
  • La peça és un tríptic articulat probablement encarregat per a ús privat. El plafó central és relativament petit i cada ala mesura 65 x 27 cm. El retrat del donant és al plafó esquerre; les figures de la donant femenina, i el criat darrere d'ella, semblen haver estat afegides posteriorment per un altre artista, potser després que el donant es casés. Són identificables com a membres de la burgesia de Mechelen per documentació existent a Tournai del 1427, i per l'escut d'armes que s'observa al vitrall de la finestra del plafó central. El plafó central mostra una Anunciació o, estrictament, el moment abans, quan Maria encara no se n'ha adonat de l'àngel. Una figura minúscula de Crist, que té una creu, vola per uns raigs cap a Maria, representant la seva impregnació per Déu. Una escena inusual de sant Josep a la feina com un fuster ocupa el plafó dret. Un tret inusual és el fet de presentar junts a Maria i Josep, ja que es considera que no es varen casar fins després de l'Anunciació.
  • Es tracta de l'esposa de Barthélemy Alatruye i l'obra formava un díptic amb el seu retrat. Ambdues obres són una còpia realitzada cap a 1562.
  • És una de les seves obres més destacades, que guarda algunes diferències amb altres obres d'aquesta temàtica: l'escena és captada de dia i hi apareixen les llevadores, Zelemi i Salomé, uns personatges que eren descrits als evangelis apòcrifs. A més de la Nativitat, l'obra representa l'adoració dels pastors, que apareixen per la finestra, amb menys protagonisme del que és habitual; una altra cosa inhabitual és la posa del bou, d'esquena al Nen Jesús, en comptes d'escalfar-lo amb el seu alè. El paisatge del fons és similar al d'obres contemporànies; és clarament de Flandes o Borgonya.
  • És l'ala esquerra d'un díptic que forma amb Mare de Déu amb el Nen a la llar de foc, també a l'Ermitage. El díptic il·lustra els dos dogmes cristians centrals, l'Encarnació de Crist i la mort pel bé de la humanitat, la Redempció. La representació simbòlica de la Trinitat en aquest panell consisteix en Déu Pare entronitzat sostenint el cos mort de Crist , i entre ells el colom que representa Déu Esperit Sant. Les petites fornícules als braços del tron contenen imatges escultòriques que mostren l'Església cristiana i la Sinagoga. Per sobre d'ells hi ha un pelicà alimentant els seus petits amb la seva pròpia sang i una lleona despertant les seves cries amb un grunyit tres dies després del seu naixement . La iconografia, les figures estàtiques, i la combinació de diversos punts de vista en la representació de l'acció, són trets característics de l'art gòtic.
  • Aquesta pintura va ser concebuda com una imatge de devoció privada. El motiu de Maria lactant s'incorpora en una escena de la vida quotidiana. Campin juga amb la forma de la pantalla de la llar de foc per a simular l'halo darrere del cap de la Mare de Déu. Aquesta és l'única pintura de Campin on el Nen està mirant directament a l'espectador. La Mare de Déu es mostra com la Reina del Cel al seu palau, amb un vestit ricament ornamentat, un llibre sobre un coixí de seda i el terra de marqueteria, tots ells signes d'extraordinari esplendor. Una important restauració en el segle XIX és probable que hi afegís l'armari de la dreta, en el qual hi ha un calze. Per la finestra s'observa una escena urbana amb uns detalls molt realistes.
  • Sant Joan Baptista vesteix una peça de pell amb un drap de color blanc en referència als cristians batejats recentment. Els pronunciats plecs tubulars donen forma al cos. La bandera, amb una creu vermella, simbolitza la Resurrecció. La figura ressalta contra el fons que representa un estampat de seda i or importat d'Itàlia. Aquest fons daurat inscriu l'obra dins l'estil internacional.
  • El tríptic del davallament de Campin s'ha perdut llevat del panell dret amb un dels lladres que es troba al Städelsches Kunstinstitut, . Abans de la seva pèrdua es va fer una còpia donació de Jan de Coninck el 1467 a l'hospital de sant Julià.
  • Obra del taller de Robert Campin. Es coneixen més de 40 versions. La versió del MNAC és una de les millor treballades amb un gran realisme, estilitzades faccions en el rostre i un molt ben aconseguit volum als plecs de la roba.
  • La delicadesa que transmet la imatge de la Verònica la converteix en una de les obres de referència de l'autor. Les mans, la cara, les joies i les flors han estat captades amb gran detall. La figura és lleugerament més petita que la Mare de Déu de la mateixa col·lecció.
  • Es tracta d'una grisalla en trompe-l'oeil de la Santíssima Trinitat, on les faccions dels personatges són molt similars a les altres Trinitats sedents del mateix autor. És el revers del panell de la Verònica.
  • Rep el nom de "tríptic de Seilern" pel seu antic propietari, el comte Seilern de Londres.
  • En aquest retrat, juntament amb el Retrat d'una dona, Campin representa un matrimoni separat però junts, cara a cara, encara que les seves mirades no es troben. La cara de la dona és més petita que la de l'home i més il·luminada, tot i que mantenen un alineament i la composició apareix subtilment simètrica. Els personatges ocupen més espai que els dels retrats de Van Eyck i ressalten amb més decisió contra el fons, amb un aire més enèrgic i animat.
  • L'escena contraposa la Nova Llei que substitueix l'antiga representades pels dos ambients, un de gòtic, en primer pla, on es desenvolupa l'acció i la torre romànica del temple amb imatges de Moisès i David, al fons. A l'atri del temple gòtic, es pot apreciar un vitrall amb imatges de Moisès amb les taules de la llei o el sacrifici d'Isaac, prefiguració del de Crist. L'autoria de Campin ha estat discutida, perquè la data de l'obra coincideix amb l'entrada de Van der Weyden al taller del mestre. L'obra va ser adquirida per Felip II a l'escultor italià Jacome Trezzo i va estar al Monestir de l'Escorial el 1584.
  • L'obra, de forma similar a L'Anunciació del mateix museu del Prado, presenta dos ambients, un de gòtic en primer pla i un de romànic al fons. En aquest, un espai circular cobert amb cúpula, està representat el miracle de la vara florida on Josep es designat per a casar-se amb Maria. A la decoració de l'edifici, vitralls, capitells i timpans, es mostren escenes de l'Antic Testament anunciant-ne d'altres del Nou Testament, com el sacrifici d'Isaac, prefiguració de la Redempció de Crist i que també es pot veure a L'Anunciació. A la portada gòtica es presenten les noces de Maria i Josep, anunciant l'arribada de la Nova Llei. L'obra, que barreja l'exotisme del gòtic internacional i el naturalisme dels flamencs, també va ser atribuïda a Rogier van der Weyden. Va arribar al Monestir de l'Escorial el 1584 per passar al Museo del Prado el 1839.
  • El fons d'or situa l'escena en un espai intemporal, etern del cel. L'estreta relació entre les dues figures indica la intercessió de Maria amb el seu fill Crist, en nom de la humanitat.
  • Les dues grisalles de santa Clara i sant Jaume són el revers Les noces de la Mare de Déu.
  • La torre que s'observa per la finestra representa l'atribut del personatge de santa Bàrbara, captada en una representació d'interior de característiques pròpies de Campin. L'estil també s'observa en les amples faccions del rostre i als plecs del mantell. Era l'ala dreta d'un tríptic en el qual l'ala esquerra era el plafó de sant Joan Baptista amb el donant Enric de Werl. El panell central s'ha perdut.
  • Aquest dolça Mare de Déu de la Humilitat és l'excepció a la severitat habitual del mestre de Flémalle. Maria apareix protegida per un recinte d'obra amb flors Marianes - margarides - a la part superior. El panell pot haver estat la part dreta d'un díptic, la part perduda del qual pot tenir a veure amb l'expressió d'alarma del Nen.
prop-ca:editor
  • Ludion, Uitgeverij
prop-ca:editorial
  • Amsterdam University Press
  • Barcelona, Editorial Planeta
  • Cambridge University Press
  • Debate
  • Ediciones AKAL
  • Oxford University Press US
  • Yale University Press
  • Ediciones Cátedra
  • Barcelona, Salvat Editores
  • Luidon
  • Montreux Fine Art Publications
  • Terrail
  • Barrie and Rockliff
prop-ca:enllaçautor
  • Erwin Panofsky
  • Josep Pijoan i Soteras
prop-ca:imatge
  • Campin-Jaume-Clara-002.jpg
  • Campin-mass-of-saint-gregory-1440.jpg
  • CampinVeronica.jpg
  • Descent-from-the-cross-CopyCampin.jpg
  • La Anunciación, por Robert Campin.jpg
  • Life-of-saint-joseph-1829.jpg
  • Madonna-and-child-1823.jpg
  • Portrait-of-barthelemy-alatruye-1853.jpg
  • Portrait-of-marie-de-pacy-1854.jpg
  • Robert Campin 004.jpg
  • Robert Campin 009.jpg
  • Robert Campin 012.jpg
  • Robert Campin-Blessing.jpg
  • RobertCampin-MarededeuBancGespa.jpg
  • RobertCampin-MarededeuNenInterior.jpg
  • RobertCampin-Trinity.jpg
  • RobertCampinWorkshop-Man-1314.jpg
  • Robert_Campin_-_Anbetung_der_Hirten_-_ca1420.jpeg
  • Robert_Campin_-_L%27_Annonciation_-_1425.jpg
  • Robert_Campin_014.jpg
  • Robert_Campin_Portrait.jpg
  • Robert_campin,_trinity.jpg
  • Saint-john-the-baptist-1826.jpg
  • Sainte barbe.jpg
  • TallerCampin-MareDeuLlet-MNAC-6741.jpg
  • Triptych-with-the-entombment-of-christ-1822.jpg
  • Robert Campin - The Virgin and Child before a Firescreen .jpg
  • Los Desposorios de la Virgen, por Robert Campin.jpg
prop-ca:imatgeobra
  • RobertCampin-Nativitat-detall-883.jpg
prop-ca:influenciesDe
prop-ca:influiEn
prop-ca:isbn
  • 84 (xsd:integer)
  • 9780192842695 (xsd:double)
  • 9780300121551 (xsd:double)
  • 9780894680939 (xsd:double)
  • 9782879393391 (xsd:double)
  • 9782882600097 (xsd:double)
  • 9788437616179 (xsd:double)
  • 9788446000440 (xsd:double)
  • 9788483060445 (xsd:double)
  • 9789053566145 (xsd:double)
  • 9789055444861 (xsd:double)
  • 9789055446148 (xsd:double)
prop-ca:llengua
  • anglès
  • anglés
  • castellà
prop-ca:llocDefuncio
prop-ca:llocNaixement
prop-ca:localització
prop-ca:material
  • 17.200000 (xsd:double)
  • 23 (xsd:integer)
  • 29 (xsd:integer)
  • 29.500000 (xsd:double)
  • 34 (xsd:integer)
  • 39 (xsd:integer)
  • 40.600000 (xsd:double)
  • 44 (xsd:integer)
  • 44.500000 (xsd:double)
  • 56.500000 (xsd:double)
  • 63.400000 (xsd:double)
  • 64 (xsd:integer)
  • 64.100000 (xsd:double)
  • 65.200000 (xsd:double)
  • 76 (xsd:integer)
  • 77 (xsd:integer)
  • 84.100000 (xsd:double)
  • 85 (xsd:integer)
  • 101 (xsd:integer)
  • 134.200000 (xsd:double)
  • 147.500000 (xsd:double)
  • 148.200000 (xsd:double)
  • 149.100000 (xsd:double)
  • oli sobre taula
  • 28.4
  • Oli sobre taula en grisalla
  • oli i tremp d'ou sobre taula
  • oli sobre panell daurat
  • oli sobre roure
  • oli sobre taula de roure
  • tremp sobre taula
prop-ca:midaImatge
  • 250 (xsd:integer)
prop-ca:moviment
prop-ca:nacionalitat
prop-ca:nom
  • Alain
  • Albert
  • Catherine
  • Erwin
  • Gerald
  • Irene
  • Jean
  • Josep
  • José
  • Ron
  • Jean-Claude
  • Martha
  • John Oliver
  • Till
  • Ernst Hans
  • Henk Th.
  • Mestre de Flémalle
  • Susie
prop-ca:nomNaixement
  • Robert Campin
prop-ca:obresNotables
  • La Nativitat
  • Tríptic de Mérode
  • Tríptic de l'enterrament de Crist
prop-ca:peuobra
  • La Nativitat
  • Museu de Belles Arts de Dijon
prop-ca:ref
  • cha
  • sme
  • reitlinger
  • borchert
  • fre
  • panofsky
  • veen
  • erlande
  • hand
  • milicua
  • nash
  • pijoan
  • prayers
prop-ca:títol
  • Santa Bàrbara
  • La Santíssima Trinitat
  • Sant Joan Baptista
  • Historia del Arte-3
  • L'Anunciació
  • Early Flemish painting
  • Early Netherlandish painting
  • Flemish primitives in Bruges
  • Groeningemuseum & Arentshuis Brugge
  • Los primitivos flamencos
  • Retrat d'home
  • Early Netherlandish paintings: rediscovery, reception, and research
  • Early Dutch painting: painting in the northern Netherlands in the fifteenth century
  • Prayers and portraits: unfolding the Netherlandish diptych
  • ''Sant Jaume i Santa Clara'
  • Benedicció de Crist i Mare de Déu pregant
  • El arte gótico
  • El lladre a l'esquerra de Crist
  • Historia Universal del Arte:La pintura flamenca
  • La Historia del Arte
  • La Nativitat
  • Les noces de la Mare de Déu
  • Mare de Déu al banc de gespa
  • Mare de Déu amb el Nen a la llar de foc
  • Mare de Déu de la Llet
  • Mare de Déu i Nen a l'interior
  • Missa de Sant Gregori
  • Northern Renaissance art
  • Panells de Flémalle: Mare de Déu i el Nen
  • Panells de Flémalle: Santa Verònica
  • Panells de Flémalle: Trinitat del cos trencat
  • Retrat d'home gros
  • Retrat d'una dona
  • Retrat de Barthélemy Alatruye
  • Retrat de Marie de Pacy
  • Tríptic de Merode
  • Tríptic del davallament
  • Vida de sant Josep
  • Tríptic de l'enterrament de Crist o Tríptic de Seilern
  • The economics of taste: the rise and fall of picture prices, 1760-1960
  • Mare de Déu i Nen davant la pantalla de la llar o Mare de Déu de Salting
  • Sant Joan Baptista junt amb el franciscà Enric de Werl
prop-ca:url
  • http://books.google.cat/books?id=QbcdAAAACAAJ
  • http://books.google.cat/books?id=TSPXPAAACAAJ
  • http://books.google.cat/books?id=YJXUvcSpPEwC
  • http://books.google.cat/books?id=e0X5lErg2tsC
  • http://books.google.cat/books?id=fNHkAQAACAAJ
  • http://books.google.cat/books?id=iwYcGQAACAAJ
  • http://books.google.cat/books?id=2xM6jC9aFk4C
  • http://books.google.cat/books?id=Er427XXAL8wC
  • http://books.google.cat/books?id=SZLqAAAAMAAJ
  • http://books.google.cat/books?id=d_pZim9LVv8C
  • http://books.google.cat/books?id=qGyjbwAACAAJ
  • http://books.google.cat/books?id=xT9w9uHtyWwC&pg=PA59
dbo:abstract
  • Robert Campin (Valenciennes, 1375 - Tournai, 26 d'abril de 1444) fou un pintor i escultor flamenc del gòtic. Ell i els germans Van Eyck són considerats com els fundadors de l'escola flamenca del prerenaixement, moviment conegut amb el nom de primitius flamencs, tot i que realitzaren la seva obra en ciutats diferents: els Van Eyck a Bruges i Robert Campin a Tournai, que és on van residir. No existeixen obres documentades al seu nom, si bé es considera que Robert Campin és el Mestre de Flémalle, nom sota el qual, el segle XIX, varen ser catalogats una sèrie de plafons d'un estil similar, que suposadament provenien del Castell de Flémalle i que actualment s'exhibeixen a Frankfurt del Main. A les seves primeres obres s'aprecia la influència dels germans de Limburg, així com la de Melchior Broederlam, tal com també s'observa en Jan van Eyck. Però Campin va mostrar uns poders d'observació realistes superiors a cap altre pintor anterior. Fou un dels primers artistes que, en lloc de pintar amb tremp d'ou, van experimentar amb la innovadora pintura a l'oli, per aconseguir així la brillantor del color típica d'aquest període. Campin va usar la nova tècnica per presentar personatges rotunds i forts, modelant la llum i l'ombra en unes composicions plenes de perspectives força complexes. Va abandonar les formes estilitzades de la pintura gòtica internacional incorporant un realisme que va tenir una gran influència en els artistes de la generació següent, una de les més importants de la pintura flamenca. Va comptar amb un important taller on va ser el mestre de Rogier van der Weyden i de Jacques Daret entre els anys 1427 a 1432. (ca)
  • Robert Campin (Valenciennes, 1375 - Tournai, 26 d'abril de 1444) fou un pintor i escultor flamenc del gòtic. Ell i els germans Van Eyck són considerats com els fundadors de l'escola flamenca del prerenaixement, moviment conegut amb el nom de primitius flamencs, tot i que realitzaren la seva obra en ciutats diferents: els Van Eyck a Bruges i Robert Campin a Tournai, que és on van residir. No existeixen obres documentades al seu nom, si bé es considera que Robert Campin és el Mestre de Flémalle, nom sota el qual, el segle XIX, varen ser catalogats una sèrie de plafons d'un estil similar, que suposadament provenien del Castell de Flémalle i que actualment s'exhibeixen a Frankfurt del Main. A les seves primeres obres s'aprecia la influència dels germans de Limburg, així com la de Melchior Broederlam, tal com també s'observa en Jan van Eyck. Però Campin va mostrar uns poders d'observació realistes superiors a cap altre pintor anterior. Fou un dels primers artistes que, en lloc de pintar amb tremp d'ou, van experimentar amb la innovadora pintura a l'oli, per aconseguir així la brillantor del color típica d'aquest període. Campin va usar la nova tècnica per presentar personatges rotunds i forts, modelant la llum i l'ombra en unes composicions plenes de perspectives força complexes. Va abandonar les formes estilitzades de la pintura gòtica internacional incorporant un realisme que va tenir una gran influència en els artistes de la generació següent, una de les més importants de la pintura flamenca. Va comptar amb un important taller on va ser el mestre de Rogier van der Weyden i de Jacques Daret entre els anys 1427 a 1432. (ca)
dbo:wikiPageExternalLink
dbo:wikiPageID
  • 513390 (xsd:integer)
dbo:wikiPageRevisionID
  • 17523325 (xsd:integer)
dct:subject
rdfs:comment
  • Robert Campin (Valenciennes, 1375 - Tournai, 26 d'abril de 1444) fou un pintor i escultor flamenc del gòtic. Ell i els germans Van Eyck són considerats com els fundadors de l'escola flamenca del prerenaixement, moviment conegut amb el nom de primitius flamencs, tot i que realitzaren la seva obra en ciutats diferents: els Van Eyck a Bruges i Robert Campin a Tournai, que és on van residir. Va comptar amb un important taller on va ser el mestre de Rogier van der Weyden i de Jacques Daret entre els anys 1427 a 1432. (ca)
  • Robert Campin (Valenciennes, 1375 - Tournai, 26 d'abril de 1444) fou un pintor i escultor flamenc del gòtic. Ell i els germans Van Eyck són considerats com els fundadors de l'escola flamenca del prerenaixement, moviment conegut amb el nom de primitius flamencs, tot i que realitzaren la seva obra en ciutats diferents: els Van Eyck a Bruges i Robert Campin a Tournai, que és on van residir. Va comptar amb un important taller on va ser el mestre de Rogier van der Weyden i de Jacques Daret entre els anys 1427 a 1432. (ca)
rdfs:label
  • Robert Campin (ca)
  • Robert Campin (ca)
owl:sameAs
prov:wasDerivedFrom
foaf:isPrimaryTopicOf
is prop-ca:influenciesDe of
is dbo:wikiPageRedirects of
is foaf:primaryTopic of