dbo:abstract
|
- El test de Turing va ser proposat el 1950 pel matemàtic Alan Turing per poder discernir si una màquina mostra un comportament intel·ligent o no. Va ser publicat en l'article Computing machinery and intelligence (Mind, vol. 59, núm. 236, p. 433-460). Encara que originàriament a l'article es presenta una mica diferent, avui en dia el test de Turing bàsicament es realitza seguint el procediment explicat a continuació. Un humà, l'avaluador, fa preguntes a dos subjectes: una computadora dissenyada per generar respostes anàlogues a les dels humans i un humà, sense poder-hi accedir directament, sinó a través d'una interfície intermèdia. Si després d'analitzar la conversa l'avaluador no pot distingir l'humà de la màquina o considera que la màquina és un humà, aquesta superaria el test de Turing i seria considerada intel·ligent. Una de les principals crítiques, des del punt de vista filosòfic, al test de Turing va ser la plantejada per John Searle, coneguda com el test de l'habitació xinesa. No obstant això, aquestes crítiques no són generalment acceptades. La major crítica sobre el test de Turing no és conceptual, sinó pràctica. Actualment és un test que no s'utilitza en la pràctica en el camp de la intel·ligència artificial, ja que aquesta àrea de recerca és encara lluny de generar sistemes que puguen actuar com un humà en el sentit general, però a més perquè la implementació del test és complexa. Existeixen concursos basats en el test de Turing, com el premi Loebner, que són més aviat un espectacle i tenen poca acceptació pels científics. Hi ha altres tests per a determinar humans de robots a la web, anomenats captchas, que es basen en les limitacions actuals de la intel·ligència artificial. (ca)
- El test de Turing va ser proposat el 1950 pel matemàtic Alan Turing per poder discernir si una màquina mostra un comportament intel·ligent o no. Va ser publicat en l'article Computing machinery and intelligence (Mind, vol. 59, núm. 236, p. 433-460). Encara que originàriament a l'article es presenta una mica diferent, avui en dia el test de Turing bàsicament es realitza seguint el procediment explicat a continuació. Un humà, l'avaluador, fa preguntes a dos subjectes: una computadora dissenyada per generar respostes anàlogues a les dels humans i un humà, sense poder-hi accedir directament, sinó a través d'una interfície intermèdia. Si després d'analitzar la conversa l'avaluador no pot distingir l'humà de la màquina o considera que la màquina és un humà, aquesta superaria el test de Turing i seria considerada intel·ligent. Una de les principals crítiques, des del punt de vista filosòfic, al test de Turing va ser la plantejada per John Searle, coneguda com el test de l'habitació xinesa. No obstant això, aquestes crítiques no són generalment acceptades. La major crítica sobre el test de Turing no és conceptual, sinó pràctica. Actualment és un test que no s'utilitza en la pràctica en el camp de la intel·ligència artificial, ja que aquesta àrea de recerca és encara lluny de generar sistemes que puguen actuar com un humà en el sentit general, però a més perquè la implementació del test és complexa. Existeixen concursos basats en el test de Turing, com el premi Loebner, que són més aviat un espectacle i tenen poca acceptació pels científics. Hi ha altres tests per a determinar humans de robots a la web, anomenats captchas, que es basen en les limitacions actuals de la intel·ligència artificial. (ca)
|
rdfs:comment
|
- El test de Turing va ser proposat el 1950 pel matemàtic Alan Turing per poder discernir si una màquina mostra un comportament intel·ligent o no. Va ser publicat en l'article Computing machinery and intelligence (Mind, vol. 59, núm. 236, p. 433-460). Una de les principals crítiques, des del punt de vista filosòfic, al test de Turing va ser la plantejada per John Searle, coneguda com el test de l'habitació xinesa. No obstant això, aquestes crítiques no són generalment acceptades. (ca)
- El test de Turing va ser proposat el 1950 pel matemàtic Alan Turing per poder discernir si una màquina mostra un comportament intel·ligent o no. Va ser publicat en l'article Computing machinery and intelligence (Mind, vol. 59, núm. 236, p. 433-460). Una de les principals crítiques, des del punt de vista filosòfic, al test de Turing va ser la plantejada per John Searle, coneguda com el test de l'habitació xinesa. No obstant això, aquestes crítiques no són generalment acceptades. (ca)
|