| dbo:abstract
|
- La veu és el so emès per l'ésser humà quan parla, crida, canta, etc. Per extensió és el so emès pels animals. La paraula, etimològicament, ve del llatí vox, vocis. La veu és una capacitat de l'ésser humà que implica a tot el seu cos, en la seva totalitat física i psíquica. Es pot reconèixer una persona per la seva veu, i aquesta determina el seu estat anímic. La veu està íntimament lligada a la personalitat de cada individu, atès que és l'emanació de la seva afectivitat i de la seva sensibilitat, així com el reflex de la seva individualitat tant fisiològica com psicològica. La veu està relacionada amb l'expressió de la nostra essència més profunda. A través de la veu es poden expressar més directament els nostres pensaments. També és un canal d'alliberament de les emocions, dels sentiments, l'alegria, el riure, la tristesa, el plor, el dolor, etc. És un canal d'exteriorització de la tensió acumulada com a conseqüència de un gran impacte físic o psíquic, positiu o negatiu: el crit, que és una manifestació instintiva que implica tot el cos. Utilitza el llenguatge de manera més coherent, per dir allò que s'ha escoltat i s'ha memoritzat. És una fabricació física. Podem escoltar-la, pel so que té o pel significat del que diu. Només existeix si té un aparell fonador format per diferents òrgans, el cos que fabrica aquest aire, fabrica un moviment per poder sonoritzar el que vol, tot aquest acompanyament és silenciós, moviment de les mans, gestos per subratllar o acompanyar, demanar, indicar, tallar, etc. És la més exterior de totes, la que surt més tard. L'anatomia de l'aparell fonador de l'ésser humà fa possible la producció d'una enorme gamma de sons regulats des del cervell, cosa impossible en els altres mamífers i altres vertebrats terrestres. Així, en el cas dels simis fa que els sigui impossible reproduir els sons necessaris per a realitzar una conversa similar a la de l'ésser humà. Aquest peculiar i ràpid encadenament de sons i entonacions que fa possible la nostre veu i que s'organitza en el que anomenem llenguatge verbal és un dels fonaments de la vida humana. És difícil imaginar-se qualsevol cultura humana sense aquest tipus de llenguatge. (ca)
- La veu és el so emès per l'ésser humà quan parla, crida, canta, etc. Per extensió és el so emès pels animals. La paraula, etimològicament, ve del llatí vox, vocis. La veu és una capacitat de l'ésser humà que implica a tot el seu cos, en la seva totalitat física i psíquica. Es pot reconèixer una persona per la seva veu, i aquesta determina el seu estat anímic. La veu està íntimament lligada a la personalitat de cada individu, atès que és l'emanació de la seva afectivitat i de la seva sensibilitat, així com el reflex de la seva individualitat tant fisiològica com psicològica. La veu està relacionada amb l'expressió de la nostra essència més profunda. A través de la veu es poden expressar més directament els nostres pensaments. També és un canal d'alliberament de les emocions, dels sentiments, l'alegria, el riure, la tristesa, el plor, el dolor, etc. És un canal d'exteriorització de la tensió acumulada com a conseqüència de un gran impacte físic o psíquic, positiu o negatiu: el crit, que és una manifestació instintiva que implica tot el cos. Utilitza el llenguatge de manera més coherent, per dir allò que s'ha escoltat i s'ha memoritzat. És una fabricació física. Podem escoltar-la, pel so que té o pel significat del que diu. Només existeix si té un aparell fonador format per diferents òrgans, el cos que fabrica aquest aire, fabrica un moviment per poder sonoritzar el que vol, tot aquest acompanyament és silenciós, moviment de les mans, gestos per subratllar o acompanyar, demanar, indicar, tallar, etc. És la més exterior de totes, la que surt més tard. L'anatomia de l'aparell fonador de l'ésser humà fa possible la producció d'una enorme gamma de sons regulats des del cervell, cosa impossible en els altres mamífers i altres vertebrats terrestres. Així, en el cas dels simis fa que els sigui impossible reproduir els sons necessaris per a realitzar una conversa similar a la de l'ésser humà. Aquest peculiar i ràpid encadenament de sons i entonacions que fa possible la nostre veu i que s'organitza en el que anomenem llenguatge verbal és un dels fonaments de la vida humana. És difícil imaginar-se qualsevol cultura humana sense aquest tipus de llenguatge. (ca)
|
| rdfs:comment
|
- La veu és el so emès per l'ésser humà quan parla, crida, canta, etc. Per extensió és el so emès pels animals. La paraula, etimològicament, ve del llatí vox, vocis. La veu és una capacitat de l'ésser humà que implica a tot el seu cos, en la seva totalitat física i psíquica. Es pot reconèixer una persona per la seva veu, i aquesta determina el seu estat anímic. La veu està íntimament lligada a la personalitat de cada individu, atès que és l'emanació de la seva afectivitat i de la seva sensibilitat, així com el reflex de la seva individualitat tant fisiològica com psicològica. (ca)
- La veu és el so emès per l'ésser humà quan parla, crida, canta, etc. Per extensió és el so emès pels animals. La paraula, etimològicament, ve del llatí vox, vocis. La veu és una capacitat de l'ésser humà que implica a tot el seu cos, en la seva totalitat física i psíquica. Es pot reconèixer una persona per la seva veu, i aquesta determina el seu estat anímic. La veu està íntimament lligada a la personalitat de cada individu, atès que és l'emanació de la seva afectivitat i de la seva sensibilitat, així com el reflex de la seva individualitat tant fisiològica com psicològica. (ca)
|
