| Property |
Value |
| prop-ca:any
|
- 1846 (xsd:integer)
- 1958 (xsd:integer)
- 1960 (xsd:integer)
- 1965 (xsd:integer)
- 1966 (xsd:integer)
- 1967 (xsd:integer)
- 1970 (xsd:integer)
- 1971 (xsd:integer)
- 1972 (xsd:integer)
- 1977 (xsd:integer)
- 1978 (xsd:integer)
- 1981 (xsd:integer)
- 1982 (xsd:integer)
- 1984 (xsd:integer)
- 1992 (xsd:integer)
- 1993 (xsd:integer)
- 1995 (xsd:integer)
- 1996 (xsd:integer)
- 1997 (xsd:integer)
- 1999 (xsd:integer)
- 2000 (xsd:integer)
- 2001 (xsd:integer)
- 2002 (xsd:integer)
- 2003 (xsd:integer)
- 2004 (xsd:integer)
- 2005 (xsd:integer)
- 2006 (xsd:integer)
- 2007 (xsd:integer)
- 2008 (xsd:integer)
- 2009 (xsd:integer)
- 2010 (xsd:integer)
|
| prop-ca:anyOriginal
|
- 1941 (xsd:integer)
- 1969 (xsd:integer)
|
| prop-ca:authorlink
|
- Kenneth Whyld
- Nick Aplin
- Frank Lamprecht
- Pal Benko
- John H. Conway
- Kevin O'Connell
- Richard K. Guy
|
| prop-ca:autor
| |
| prop-ca:capítol
|
- On Numbers and Endgames: Combinatorial Game Theory in Chess Endgames
|
| prop-ca:citació
| |
| prop-ca:cognom
|
- Conway
- Davidson
- Guy
- Hooper
- Horowitz
- Müller
- Nunn
- Speelman
- Walker
- Ward
- Whyld
- Winter
- Fine
- Fischer
- Crouch
- Golombek
- Soltis
- Euwe
- Reinfeld
- Wade
- Aplin
- van Perlo
- Benko
- Dvoretsky
- Flear
- Lamprecht
- Silman
- Lasker
- Pajeken
- Kasparov
- Averbakh
- Giddins
- O'Connell
- Angos
- Berlekamp
- Elkies
- Károlyi
- Meiden
- Philidor
- Rowson
- Shibut
- Stiller
- Sukhin
|
| prop-ca:consulta
| |
| prop-ca:edició
|
- 2 (xsd:integer)
- 4 (xsd:integer)
- Revised
|
| prop-ca:editorFirst
| |
| prop-ca:editorLast
| |
| prop-ca:editorial
| |
| prop-ca:enllaçautor
|
- David Vincent Hooper
- Garri Kaspàrov
- Jon Speelman
- Max Euwe
- Andrew Soltis
- Harry Golombek
- Edward Winter
- Fred Reinfeld
- John Nunn
- Chris Ward
- François-André Danican Philidor
- Jeremy Silman
- Karsten Müller
- Mark Dvoretsky
- Reuben Fine
- Robert Wade
- Bobby Fischer
- Emanuel Lasker
- I. A. Horowitz
- Larry Kaufman
- Glenn Flear
- Stephen Giddins
- Tibor Károlyi
- Yuri Averbakh
- Elwyn R. Berlekamp
- George Walker
- Jonathan Rowson
- Noam Elkies
|
| prop-ca:exemplar
|
- 7 (xsd:integer)
- 9 (xsd:integer)
|
| prop-ca:isbn
|
- 0 (xsd:integer)
- 1 (xsd:integer)
- 978 (xsd:integer)
|
| prop-ca:mes
| |
| prop-ca:nom
|
- Alex
- Chris
- Colin
- David
- Edward
- Frank
- Fred
- Garri
- George
- Glenn
- Harry
- John
- John H.
- Jon
- Jonathan
- Kenneth
- Lewis
- Mark
- Max
- Nick
- Robert
- Steve
- Walter
- Wolfgang
- Andy
- Kevin
- Bobby
- Richard K.
- Emanuel
- Jeremy
- Karsten
- Yuri
- Pal
- Gerardus C.
- Tibor
- I. A.
- Igor
- Reuben
- Elwyn R.
- François-André Danican
- Henry A.
- Macon
- Noam D.
|
| prop-ca:publicació
| |
| prop-ca:pàgines
|
- 14 (xsd:integer)
- 35 (xsd:integer)
- 98 (xsd:integer)
|
| prop-ca:títol
|
- 101 (xsd:integer)
- dbpedia-ca:The_Oxford_Companion_to_Chess
- dbpedia-ca:My_60_Memorable_Games
- dbpedia-ca:Winning_Ways_for_your_Mathematical_Plays
- dbpedia-ca:Basic_Chess_Endings
- Golombek's Encyclopedia of Chess
- Grandmaster Secrets: Endings
- How to Play Chess Endings
- My Great Predecessors, part IV
- A Pocket Guide to Chess Endgames
- Chess to Enjoy
- Endgame Virtuoso Anatoly Karpov
- Van Perlo's Endgame Tactics
- All About Chess
- Dvoretsky's Endgame Manual
- Fundamental Chess Endings
- Silman's Complete Endgame Course: From Beginner to Master
- A Short History of Chess
- Endgame Play
- Modern Chess: Part 2, Kasparov vs Karpov 1975-1985
- How to Defend in Chess
- Secrets of Rook Endings
- Starting Out: Pawn Endings
- Hypermodern Chess: As Developed in the Games of Its Greatest Exponent, Aron Nimzovich
- Analysis of the Game of Chess
- Bobby Fischer Rediscovered
- Chess Endings: Essential Knowledge
- Chess Gems: 1,000 Combinations You Should Know
- Chess to Enjoy: I'll Take a Pass
- Comprehensive Chess Endings
- Earliest Occurrences of Chess Terms
- Emanuel Lasker, Chess Champion, Volume One
- Endgame Challenge
- Endgame Preparation
- Games of No Chance
- Improve Your Endgame Play
- Lasker's Greatest Chess Games 1889-1914
- Lasker's Manual of Chess
- Nunn's Chess Endings, volume 1
- Paul Morphy and the Evolution of Chess Theory
- School of Chess Excellence 1: Endgame Analysis
- Secrets of Minor-Piece Endings
- Tactical Chess Endings
- The Games of Robert J. Fischer
- The Road to Chess Mastery
- Why Lasker Matters
- You Move ... I Win!
- Zugzwang
- Middlegame Zugzwang and a Previously Unknown Bobby Fischer Game
- Practical Endgame Play - beyond the basics: the definitive guide to the endgames that really matter
- The Art of Chess-Play: A New Treatise on the Game of Chess
- Chess for Zebras: Thinking Differently About Black and White
|
| prop-ca:url
| |
| prop-ca:volum
|
- 1 (xsd:integer)
- 2 (xsd:integer)
- 2009 (xsd:integer)
|
| dbo:abstract
|
- El zugzwang (terme alemany per «obligació de moure») o atzucac és una situació que es dóna de vegades en els escacs, i també en diversos altres jocs, i que es caracteritza pel fet que un jugador queda en desavantatge com a conseqüència de la seva obligació de moure en el seu torn de joc, a despit que preferiria passar o no haver de moure. L'obligació de moure el perjudica, perquè si fa un moviment, la seva posició serà significativament més feble que la hipotètica posició que es donaria si fos el torn del seu rival. El terme troba la seva definició formal en la teoria de jocs combinatòria, on específicament significa que canvia el resultat de la partida de victòria a derrota. El terme és usat de manera menys precisa en jocs com ara els escacs, per exemple, on no s'hi aplica la mateixa definició de la teoria de jocs (Berlekamp, Conway & Guy 1982:16), (Elkies 1996:136). Per exemple, podria definir-se imprecisament com a "el jugador que ha de moure no pot fer res sense fer una concessió important" (van Perlo 2006:479). Posar l'oponent en zugzwang és una manera freqüent d'ajudar el bàndol superior a guanyar la partida. En algus casos és a més necessari per fer la victòria possible. (Müller & Pajeken 2008:173). El terme zugzwang s'empra freqüentment en els escacs: hom diu que el jugador que té el torn i no té cap moviment disponible que no empitjori la seva posició, es troba en zugzwang (Soltis 2003a:78). Com que qualsevol moviment faria pitjor la seva posició, el jugador estaria millor si pogués passar, o no moure. De vegades, alguns escriptors d'escacs usen el terme zugzwang de diferents maneres (Flear 2004:11–12). En algunes obres en anglès, el zugzwang recíproc (vegeu ) és anomenat zugzwang mentre que el zugzwang d'un sol bàndol s'anomena squeeze (Hooper & Whyld 1992). El terme zugzwang fou usat en la literatura d'escacs en alemany el 1858 (o abans) (Winter 1997). Qui primer va fer servir la paraula en anglès fou el campió del món Emanuel Lasker el 1905 (Winter 2008). El concepte de zugzwang (no la paraula) era de sobres conegut pels escaquistes des de molt abans, ja que és necessari per guanyar l'elemental final de rei i torre contra rei, entre d'altres. El concepte es veu en l'estudi de final publicat el 1604 per Alessandro Salvio, un dels més antics escriptors d'escacs. També apareixia en estudis de shatranj datats abans del segle IX, uns 1000 anys abans de la primera utilització coneguda del terme zugzwang. En un final, quedar en zugzwang normalment significa passar de les taules a la derrota, o d'una posició guanyadora a unes taules, però també pot significar passar d'una victòria a una derrota, o a una substancial pèrdua de material que probablement afecti al resultat de la partida. Una posició de zugzwang recíproc o de zugzwang mutu és equivalent més precisa descripció de zugzwang en la teoria de jocs. L'oposició és una mena de zugzwang especial (Flear 2000:36). El trébuchet és una altra mena de zugzwang especial discutida més avall. Les posicions amb zugzwang ocorren amb bastanta freqüència en els finals d'escacs. Per exemple, dotze dels 105 finals del llibre Endgame Virtuoso Anatoli Kàrpov estan relacionats amb el zugzwang (Károlyi & Aplin 2007:358). El Mestre Nacional Alex Angos va escriure un llibre sencer sobre el zugzwang, You Move ... I Win! (Angos 2005). Segons John Nunn, les posicions de zugzwang recíproc (vegeu més avall) són sorprenentment importants en l'anàlisi de finals (Nunn 1995:6), (Nunn 1999:7). (ca)
- El zugzwang (terme alemany per «obligació de moure») o atzucac és una situació que es dóna de vegades en els escacs, i també en diversos altres jocs, i que es caracteritza pel fet que un jugador queda en desavantatge com a conseqüència de la seva obligació de moure en el seu torn de joc, a despit que preferiria passar o no haver de moure. L'obligació de moure el perjudica, perquè si fa un moviment, la seva posició serà significativament més feble que la hipotètica posició que es donaria si fos el torn del seu rival. El terme troba la seva definició formal en la teoria de jocs combinatòria, on específicament significa que canvia el resultat de la partida de victòria a derrota. El terme és usat de manera menys precisa en jocs com ara els escacs, per exemple, on no s'hi aplica la mateixa definició de la teoria de jocs (Berlekamp, Conway & Guy 1982:16), (Elkies 1996:136). Per exemple, podria definir-se imprecisament com a "el jugador que ha de moure no pot fer res sense fer una concessió important" (van Perlo 2006:479). Posar l'oponent en zugzwang és una manera freqüent d'ajudar el bàndol superior a guanyar la partida. En algus casos és a més necessari per fer la victòria possible. (Müller & Pajeken 2008:173). El terme zugzwang s'empra freqüentment en els escacs: hom diu que el jugador que té el torn i no té cap moviment disponible que no empitjori la seva posició, es troba en zugzwang (Soltis 2003a:78). Com que qualsevol moviment faria pitjor la seva posició, el jugador estaria millor si pogués passar, o no moure. De vegades, alguns escriptors d'escacs usen el terme zugzwang de diferents maneres (Flear 2004:11–12). En algunes obres en anglès, el zugzwang recíproc (vegeu ) és anomenat zugzwang mentre que el zugzwang d'un sol bàndol s'anomena squeeze (Hooper & Whyld 1992). El terme zugzwang fou usat en la literatura d'escacs en alemany el 1858 (o abans) (Winter 1997). Qui primer va fer servir la paraula en anglès fou el campió del món Emanuel Lasker el 1905 (Winter 2008). El concepte de zugzwang (no la paraula) era de sobres conegut pels escaquistes des de molt abans, ja que és necessari per guanyar l'elemental final de rei i torre contra rei, entre d'altres. El concepte es veu en l'estudi de final publicat el 1604 per Alessandro Salvio, un dels més antics escriptors d'escacs. També apareixia en estudis de shatranj datats abans del segle IX, uns 1000 anys abans de la primera utilització coneguda del terme zugzwang. En un final, quedar en zugzwang normalment significa passar de les taules a la derrota, o d'una posició guanyadora a unes taules, però també pot significar passar d'una victòria a una derrota, o a una substancial pèrdua de material que probablement afecti al resultat de la partida. Una posició de zugzwang recíproc o de zugzwang mutu és equivalent més precisa descripció de zugzwang en la teoria de jocs. L'oposició és una mena de zugzwang especial (Flear 2000:36). El trébuchet és una altra mena de zugzwang especial discutida més avall. Les posicions amb zugzwang ocorren amb bastanta freqüència en els finals d'escacs. Per exemple, dotze dels 105 finals del llibre Endgame Virtuoso Anatoli Kàrpov estan relacionats amb el zugzwang (Károlyi & Aplin 2007:358). El Mestre Nacional Alex Angos va escriure un llibre sencer sobre el zugzwang, You Move ... I Win! (Angos 2005). Segons John Nunn, les posicions de zugzwang recíproc (vegeu més avall) són sorprenentment importants en l'anàlisi de finals (Nunn 1995:6), (Nunn 1999:7). (ca)
|
| dbo:wikiPageExternalLink
| |
| dbo:wikiPageID
| |
| dbo:wikiPageRevisionID
| |
| dct:subject
| |
| rdfs:comment
|
- El zugzwang (terme alemany per «obligació de moure») o atzucac és una situació que es dóna de vegades en els escacs, i també en diversos altres jocs, i que es caracteritza pel fet que un jugador queda en desavantatge com a conseqüència de la seva obligació de moure en el seu torn de joc, a despit que preferiria passar o no haver de moure. L'obligació de moure el perjudica, perquè si fa un moviment, la seva posició serà significativament més feble que la hipotètica posició que es donaria si fos el torn del seu rival. (ca)
- El zugzwang (terme alemany per «obligació de moure») o atzucac és una situació que es dóna de vegades en els escacs, i també en diversos altres jocs, i que es caracteritza pel fet que un jugador queda en desavantatge com a conseqüència de la seva obligació de moure en el seu torn de joc, a despit que preferiria passar o no haver de moure. L'obligació de moure el perjudica, perquè si fa un moviment, la seva posició serà significativament més feble que la hipotètica posició que es donaria si fos el torn del seu rival. (ca)
|
| rdfs:label
|
- Zugzwang (ca)
- Zugzwang (ca)
|
| owl:sameAs
| |
| prov:wasDerivedFrom
| |
| foaf:isPrimaryTopicOf
| |
| is dbo:wikiPageRedirects
of | |
| is foaf:primaryTopic
of | |
