This HTML5 document contains 14 embedded RDF statements represented using HTML+Microdata notation.

The embedded RDF content will be recognized by any processor of HTML5 Microdata.

Subject Item

dbpedia-ca:Forja

rdfs:label

Forja

rdfs:comment

La forja és la tècnica emprada pel forjador o ferrer, consistent en donar forma als metall escalfats i del martell. L'establiment on es forgen els metalls s'anomena farga. Més que més una forja conté una llar (la farga el formal, fornall o fornell), per a escalfar els metalls (normalment acer o ferro), una enclusa, i un cossi (en el qual es pot refredar ràpidament les peces forjades, per tant trempar-les). Les eines inclouen molls per la agafar el metall calent, i martells per a colpejar-lo. Normalment es realitza treballant els metalls en calent, car en calent solen ser més plàstics, és a dir més deformables.

owl:sameAs

n8:02zn3

dct:subject

category-ca:Arts_decoratives category-ca:Metal·lúrgia category-ca:Artesania

foaf:isPrimaryTopicOf

wikipedia-ca:Forja

dbo:wikiPageID

11109

dbo:wikiPageRevisionID

17238426

dbo:wikiPageExternalLink

n10:htm

prov:wasDerivedFrom

n14:17238426

dbo:abstract

La forja és la tècnica emprada pel forjador o ferrer, consistent en donar forma als metall escalfats i del martell. L'establiment on es forgen els metalls s'anomena farga. Més que més una forja conté una llar (la farga el formal, fornall o fornell), per a escalfar els metalls (normalment acer o ferro), una enclusa, i un cossi (en el qual es pot refredar ràpidament les peces forjades, per tant trempar-les). Les eines inclouen molls per la agafar el metall calent, i martells per a colpejar-lo. Normalment es realitza treballant els metalls en calent, car en calent solen ser més plàstics, és a dir més deformables. La forja treballa el metall per deformació plàstica. Es distingeix del treball del metall retirant material (per broques, fresadores, torn, etc.), i del procés pel qual es dóna forma al metall fos abocant-lo dins un motlle (fosa). Antigament aquesta tècnica era executada a cops de martell. El metall, era escalfat en la fornal, agafat amb ajut de tenalles de fornal i posat sobre l'enclusa on era colpit pel ferrer. Les operacions més comunes que es feien, eren: * Adreçar o aplanar peces deformades. * Estirar peces: A partir d'un material de certes dimensions, aquest és aprimat a cops. * Reblar: Consisteix a fer cabotes a objectes o a unir peces per mitjà dels reblons. * Foradar: és fer forats de mides considerables, amb ajut de punxons o motlles simples. * Doblegar: És conformar una peça en angle. * Corbar: Converteix una peça recta, en una corba. Per exemple una ferradura de cavall. * Soldar: Antigament dues peces a soldar, eren escalfades juntes fins a temperatures suficientment altes perquè tornessin el metall pastós. S'ajuntaven sobre l'enclusa i es colpejaven suaument, restant soldades. Més modernament, el forjament lleuger es fa amb ajut de màquines. La més emprada és el martinet o martell mecànic, mogut generalment amb motor elèctric, encara que també poden ser moguts amb energia pneumàtica. Quan el forjament és de grans peces, s'empren premses hidràuliques i les peces són mogudes amb ajut de grues de pont. Si el forjament s'aplica a peces de sèrie, es realitza amb estampes. L'estampació es pot realitzar en fred o en calent i consisteix a deformar una peça entre dos motlles complementaris que són comprimits l'un vers l'altre amb la peça a estampar col·locada al mig. Aquesta operació, es fa sempre amb premses.

Subject Item

dbpedia-ca:Raimon_Casals_i_Alsina

prop-ca:art

dbpedia-ca:Forja

Subject Item

wikipedia-ca:Forja

foaf:primaryTopic

dbpedia-ca:Forja